A l'atenció de Ses Majestats,sr. Melcior X, sr. Gaspar Z i sr. Baltasar W. Amb domicili en un lloc indeterminat de l'Orient. Jo, Anna Manso Munné, amb un DNI que no em dóna la gana de facilitar perquè per alguna cosa vostès són més poderosos que l'ANS i l'haurien de saber, amb un número de telèfon que tampoc penso aportar, que ja se sap que després es venen el fitxer a una empresa de televenda de mirra, que viu al barri de Gràcia de Pixacagagoslona, vull dir Barcelona. Exposa Que ha fet mèrits més que suficients durant tot l'any per ser considerada una excel·lent destinatària dels seus regals, promocions i descomptes. Com que sé que, per molt fantàstics, enrotllats i arabadebonistes que semblin, en el fons els pesa la rèmora monàrquica i tenen tendència a dir " lo siento no lo pienso hacer más " i poca cosa més, relataré els mèrits anteriorment citats. Al llarg d'aquests dotze mesos des que vostès van visitar casa meva i van tocar el dos sense rentar les copes ni recollir els plats bruts de torrons, he hagut de seguir criant tres MEC. M'he esforçat, i molt, a explicar al petit que xuclar la roba de la bata, del coll de la samarreta o dels cordons de la dessuadora no valia com a berenar i he insistit a les autoritats que incloguessin el fenomen xucla-roba dins de la llista d'addiccions. He hagut de cosir infinitat de botons de bates (d'acord, una vegada vaig provar d'enganxar-ne un amb silicona i no va colar) i he iniciat el camí tortuós i costerut de les taules de multiplicar. Amb el mitjà he hagut de veure davant dels meus nassos com passava de ser un nen a esdevenir una criatura prehormonada amb una expansió emocional aguda. Un preadolescentis comunis, tot i que ell insisteix a dir que de pre, res. M'hauria d'aturar aquí perquè ja els hauria d'haver convençut. Però hi ha més. També m'ha tocat viure un estiu sense cobertura d'internet amb una adolescentis comunis. Una travessia de vaixell amb tots tres MEC i servidora marejats. La terrorífica avaria irremeiable d'una caldera en ple hivern. Unes obres llampec i una neteja i endreça postobres menys llampec. Resultats acadèmics innominables de MEC innominables. Lluites aferrissades de poder per l'ús del futbolí de casa amb les tribus respectives. Unes galteres que al final no van ser-ho, tot i que ho vam saber quan ja havíem aïllat el MEC durant 10 dies per evitar contagis. Un juliol sense saber què seria de nosaltres a l'agost. Invasions de tribus diverses. Atacs de tribus diverses. Polls. Virus. Més polls. Més virus. Ja paro. Demana Ser considerada client preferent i tenir dret ad inaeternum als seus serveis premium. Que els dits serveis premium incloguin barra lliure a l'spa aquell on no se sap per què els MEC no hi són benvinguts (sí, oficialment estic en contra dels llocs anti-MEC, per això mateix els prego que siguin discrets amb aquesta petició). També hauria d'incloure un arc detector de malvolença i tossuderia extrema per a la porta de casa meva, de manera que ruixés l'interfecte amb crema de bròquil. Un convertidor de format de MEC.iunrave a MEC.itantmama. La desaparició de la taula del 8. Un assortiment variat d'ulleres de 3D en diverses formes i mides. I que per molt que sigui el 2014 ningú ens digui "que t'agafis els cagarros de preguntes i esmorza". Firma aquesta carta, en data 4 de gener del 2014, estimadíssima seva, la pitjor mare del món. Publicat al suplement Criatures. Dissabte 4 de gener de 2014
3 min
