Siguem feliços, arriba l’estiu i... sense mascareta
“La vida només pot ser compresa mirant enrere, però només pot ser viscuda mirant endavant”. Loren Kierkegaard
Comencem l’estiu més animats. Podem entrar i sortir tots sense el patiment del covid, quin descans ... aix! Cerquem la felicitat mirant endavant.
Qualsevol de nosaltres viu per estimar i ser estimat. Per aconseguir la felicitat mitjançant una bona convivència hem d’anar fent passes amb bon humor i il·lusió, per no decaure davant de les dificultats, per avançar en llibertat, per aprofitar cada dia totes les oportunitats de desenvolupament personal que trobem i compartir-les amb els altres. Som éssers socials i fent aquestes passes de millora personal és com motivarem als nostres fills a cercar la felicitat per aquest testimoni positiu que els resultarà atractiu. Hem de ser pares afables que llueixen amb llum pròpia.
Per ser feliços ens hem d’acceptar i acceptar també la manera de ser del fill. Tots tenim defectes. Els fills han de veure que no som perfectes. Fer-se el perfecte conduiria a ser un pare o mare rígids, autoritaris i malhumorats que farien tenir ganes als fills de fugir de casa i. a l’etapa adolescent, a sentir més inseguretat. Serà un consol per a ells saber que tenim mancances com totes les persones normals, però que intentem superar-les. A la primera infància els fills ens tenien idealitzats. A l’adolescència, en adonar-se de la realitat, ens trobem amb la caiguda del pedestal que dol però que comprenem, perquè també hem estat adolescents.
El desig de ser feliços i de que els nostres ho siguin el tenim tots i totes. Força vegades m’he de desplaçar amb taxis per anar d’una banda a l’altra a donar xerrades a escoles i, els taxistes -tot i que en trobo d’optimistes i en trobo de molt rondinaires-, tots, tots, tenen un denominador comú: una predilecció especial per parlar-me dels seus fills. Generalment fan esforços per facilitar-los escoles o activitats per trobar bons companys, els preocupa que no quedin aïllats o bé que, per l’experiència del taxista de recollir de nit a nois o noies mig beguts, no entrin en el món de l’alcohol.
Amb pares d’escoles em passa el mateix que amb els taxistes, donen importància a les reunions que els faciliten les Ampes. Els veus fent grups quan s’acaba la sessió i conversen dels seus fills, es fan amics. També amb converses amb adolescents em comenten com fan sempre projectes amb amics i com necessiten tenir un amic més íntim i poder integrar-se en grups. En aquest cas de l’amistat, els interessos dels adults i dels joves coincideixen, necessiten assegurar l’amistat.
Un objectiu concret per aquest temps de vacances escolars podria ser procurar tots plegats gaudir dels amics i que els nostres fills tinguin activitats amb els seus companys d’estiu que els sigui beneficiosa.
Per acabar, recordem que si sabem que el quid de la felicitat el trobem en ser estimat i en estimar és natural que ho demostrem amb fets. Que no ens passi com aquell noi enamorat que escrivia a la seva xicota: “Per venir-te a veure travessaria muntanyes de foc, per venir-te a veure trepitjaria ganivets esmolats. Ara bé, si el dissabte plou no et vindré a veure”.
Bon estiu!!!