La qualitat més valorada

La qualitat més valorada“Respecte no vol dir por i submisa reverència, denota, d'acord amb l'arrel de la paraula (respicere: mirar), la capacitat de veure una persona tal com és, tenir consciència de la seva individualitat única. Respectar significa preocupar-se perquè l'altra persona creixi i es desenvolupi tal com és. D'aquesta manera, el respecte implica l'absència d'explotació”. Erich FrommFa poc estava donant una xerrada a una escola sobre “Compaginar l’autoritat–prestigi amb l’afecte–estima” Al col•loqui vaig demanar als assistents que em diguessin quina qualitat es semblava més fonamental per educar els fills. La majoria van anomenar el respecte. Vaig quedar contenta del resultat de la conversa. La Mafalda de la imatge que il•lustra l’entrada d’avui, li demana a la seva manera respecte a la mare i ho fa de la manera que sap, cridant una mica perquè és veu petitona davant de la mare i té por que no l’escolti... en el fons, reclama respecte! No podem tenir autoritat si no tenim el respecte suficient a cada fill –de petits per deixar que tinguin iniciatives- i -de més grans- per fer-los créixer en llibertat i responsabilitat. “No es pot ser alhora tirà i conseller”, diu Gandalf a El Senyor dels anells. Una frase com aquesta ja ens predisposa a entendre que no hem de tiranitzar els fills sinó acompanyar-los. I la millor manera de fer-ho és essent molt respectuosos. La nostra llibertat personal, bé que l’estimem. Tots ens empipem de debò quan ens pressionen, ens controlen o ens volen organitzar. Per què no ens apliquem aquest pensament i valorem les diferents maneres de fer dels nostres fills per ser més amics i consellers que “manaires”? Si és necessari donar l’opinió per evitar un mal, segur que s’haurà de fer, però si volem ser persones prudents i discretes no ens hauríem de concedir el luxe de prendre espais que no ens pertoquen, ni cal donar el parer de tot al fill adolescent, a un familiar, al company o a l’amic. Els consells es donen quan ens els demanen però sovint una mirada afectuosa és millor que mil paraules i demostra comprensió. També és evident que hem de ser pares sense pensar que ho sabem tot, amb respecte escoltem el parer dels altres. No és convenient anar tan segurs i prepotents per la vida que sembli que no necessitem res de ningú (allò de “a mi ningú m’ha de dir com haig de guiar al meu fill”). Si no escoltem ens equivoquem: potser aquella veïna a qui li deixem el nen quan necessitem sortir sense ell sap com juga i es comporta amb els seus amics, i ens podria donar algunes idees per saber tractar-lo millor. No siguem dogmàtics. Avui, per conviure democràticament amb els que ens aixopluguem sota el mateix sostre, hem de saber escoltar les sensibilitats diferents per no quedar-nos amb prejudicis, etiquetes o criteris desfasats sobre el dia a dia dels nostres fills a l’escola o en el temps d’oci. El respecte, saber escoltar i valorar el parer dels altres també serà per nosaltres la qualitat més valorada si ens proposem viure-la amb constància.