Per a pares, per a avis

Per a pares i per a avis.

Encaixem unes peces al trencaclosques de la convivència

“El millor tall del plat, guarda’l per qui t’ha criat”. (dita catalana)

M’ha semblat oportú fer-vos un petit resum d’algunes idees que em semblen essencials per dur-les a la pràctica, de fet tots les sabem i jo les vaig desenvolupar ja fa anys amb un llibre que actualment tenim de butxaca del grup 62 “Som avis” i que sempre es va llegint. M'ha fet gràcia il.lustrar-vos l'entrada d'avui del blog amb aquesta imatge de quatre dels meus fills de ben petits!

Van passant els anys els néts creixen... tots creixem però sempre queda una bona comunicació entre tots si hem intentat no malmetre-la mai.

Reconeixem que l’avi i l’àvia tenen la qualitat de transmetre la cultura, en el sentit més ampli; en la seva vida s’hi troben les arrels i la memòria biogràfica i sabem, també, que els pares són els responsables de l’educació dels fills i tenen la seva autonomia i llibertat per aconseguir els seus objectius educatius.

Les relacions intergeneracionals requereixen esforç perquè la convivència resulti sempre positiva. És per això que hem d’encaixar algunes peces del trencaclosques perquè el benestar de tots plegats sigui palès.

Enumerem algunes de les peces del trencaclosques:

Per als avis:

1.- El millor consell que es pot donar als avis és no donar consells. Els pares joves ja saben perfectament com ells pensen, ho han viscut des de que han nascut a casa.

2.- Estar disponible per als fills i per als néts, però, mai estar pel mig. No desautoritzar mai el que els pares consideren oportú fer pels seus fills.

3.- Els protagonistes del naixement i de l’educació d’un fill són els pares, per tant, cal que els avis siguin discrets, afectuosos i prudents i no atabalar amb interrogatoris ni voler organitzar-ho tot.

4.- No exagerar ni dramatitzar algunes paraules que no són manca de respecte dels fills o néts, sinó formes d’expressar-se amb confiança.

5.- Els avis han de saber demanar ajuda i dir un “no puc”. És més positiu per a la convivència familiar que esgotar-se, fer-se la víctima o queixar-se, actituds negatives per a la convivència.

Per als pares:

1.- Potenciar el valor de l’agraïment vers els avisentre els de casa. La saviesa i l’experiència que donen els anys de la gent gran són un privilegi, com també ho és, el poder comptar amb ells. Valorem-ho i fem que els nostres fills els admirin i els respectin.

2.- Tenir mostres d’afecte amb els avis: visites, telèfon, missatges i fer-los participar de les festes de família.

3.- Reforçar l’empatia amb els avis i viure sempre una comunicacióconfiada isincera. Això sí, sense el mòbil a la mà.

4.- Si tenim fills adolescents procurem que passin algun cap de setmana amb els avis. Entre avis i adolescents es crea una bona sintonia perquè tots estan en etapa d’adaptació als canvis.

Fins aviat!!!