Més converses i menys interrogatoris

Més converses i menys interrogatoris(Adolescència)“Una bona conversa ha d’esgotar el tema que tracta però no ha d’esgotar els seus interlocutors”. Winston Churchill Tenir converses amb els adolescents no és fàcil, els tenim enganxats a l’ordinador on hi troben de tot, música, els amics i coneguts, i la informació que els interessa i d’aquí a dos dies portaran el món a la butxaca. Pares i educadors hem d’anar cercant noves fórmules per parlar amb ells. Generalment tractem l’adolescent com a una persona madura quan encara no ho és i els fem massa preguntes d’aquest tipus: “Què has fet?”, “On has estat?” o “Amb qui has anat?”; és com si ens agafés un tic nerviós i repetim, repetim, repetim. Segurament el millor és fer menys preguntes i conversar més tranquils. Normalment, els pares anem accelerats i voldríem saber què ha fet, però si no ho prenem amb calma, ell no s’allargarà i no podrem conversar; a l’anar amb presa i nervis semblarem més policies que no pas pares. La típica pregunta que fem sovint: “Com et va?” no s’ha de fer gaire, sobre tot quan fem cara de pomes agres. És de sentit comú no fer-la; fàcilment ens contestaran: “deixa'm”, i masses “deixa'm”, vol dir que som força pesats. El “com et va?” és adequat en circumstàncies de tranquil·litat i de pau però el “com et va?” amb un fill que ha tingut un disgust amb un amic, que li han fet el buit a l’escola, que no l’han convidat a la festa que esperava, que està aclaparat perquè no es concentra, que està amoïnat perquè s’ha engreixat tres quilos de cop, que el nen o la nena que li agradava l’ha aparcat o que se li ha espatllat internet... s’ha de substituir per frases sense interrogant: “t’ajudo”, “em sembla que no puc fer res per tu”, “si em necessites, ja m’ho diràs” “avui farem verdura i amanida”, “anem a comprar entrades pel Barça” o “jo et telefono al servidor d’internet, no t’amoïnis...” Facilita la conversa seguir-los el fil del que diuen amb una frase mig en broma, fer-se proper amb un gest o donar-li la certesa que confiem que no ens enganyarà. Si creiem que no són sincers, és millor fer veure que no ens n’adonem i observar per què no ens diu la veritat.