Manual d'instruccions

Manual d’instruccions

El primer fill

Hi ha un moment de la vida que sembla com si ens despertéssim d’un somni. Hem deixat de ser joves... I què era ser joves?.... Una tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria – incerta glòria -, un dia d’abril...

Joan Sales

Aviat tindrem de començar l’escola amb unes diferències notables per fer front a la Covid 19. Tot i això anem celebrant naixements de criatures i avui reflexiono una mica sobre el primer fill que no arriba amb el manual d’instruccions ni amb el pa sota el braç. També ens cauen una sèrie de responsabilitats a sobre que ens recorden que estem creixent i no som tan joves... potser la frase de Joan Sales a “Incerta glòria” és bona per encapçalar aquest post o a mi m’ho sembla.

Fa poc, en una entrevista de radio per parlar de l’educació dels fills arran de la publicació del meu últim llibre, m’han preguntat: “els nadons no venen amb un llibre d’instruccions sota el braç, oi?” És la tercera vegada que em fan aquesta pregunta en dues setmanes. M’he recordat de la Mafalda, protagonista de las vinyetes de l’escriptor Quino. En una d’elles asseguda en una cadireta, molt discreta ella, s’inquieta pels plors del seu germà Guille i per les discussions dels seus pares:

- “¿Què passa?” – els pregunta.

- “Això passa: que ton germà és un capriciós” - responen ells.

- “Però Guille, has de ser comprensiu, caram! Pensa que aquesta bona gent abans d’educar-nos a nosaltres no va educar a ningú” – explica dirigint-se al seu germà.

- “Venim a ser els seus fillets d’índies, què hi farem..!” – comenta amb posat de comprensió davant del gest de Guille i deixant els seus pares – que han escoltat la conversa- bocabadats.

La nostra amiga Mafalda, ho encerta. A la vida aprenem a base d’errors, l’experiència dels quals ens ajuda a no repetir-los. Qualsevol pare o mare amb més d’un fill pot comentar-te que amb el primogènit el camí li va resultar més costerut. Amb els següents fills, malgrat ser tractats cadascun de forma diferent, els hi era més fàcil guiar a les criatures per les vivències acumulades anteriorment. L’observació anterior l’ajuda a distingir els plors del nadó perquè té son, mal de panxa, necessitat de prendre pit o biberó o si té una febrada i l’ha de portar al metge. Amb raó es diu que “l’experiència és la mare de la ciència”.

Certament que el nostre primer fill fa de “conillet d’índies”.

Moltes frases com la de que “ningú arriba amb el manual d’instruccions” són estereotips que, a còpia d’escoltar-los, els repetim. Qui no ha dit mai a l’ascensor “avui fa bon temps”? o: “cada fill arriba amb un pa a sota el braç”?

Ara bé a no ser que es tingui algun problema personal, qualsevol pare i mare té aquest amor natural, instintiu i espontani vers el seu fill, que creix amarat d’aquest amor. És la seva garantia per créixer harmònicament i la possibilitat de ser feliç.

És veritat que ni manual ni pa arriben per ciència infosa o per un miracle. El miracle es dóna a nivell personal, ja que davant d’un nou esser, a tots els pares se’ls eixampla el cor i reflexionen com hauran de fer front a la nova situació amb sentit comú.

L’amor és el motor de la vida; cada naixement l’accelera i ens fa comprendre que s’exercita estimant. Nits llevant-nos del llit per atendre al bebè o sortir al carrer per comprar bolquers i altres productes d’higiene, són noves accions que ens ocupen temps. El que costa més, per descomptat, no són els diners, sinó, potser, la de no poder dormir cinc hores seguides. Té gràcia aquesta afirmació que circulava fa pocs dies por la xarxa de facebook escrita per una mare de nens petits i amb aquesta reflexió acabo aquesta reflexió:

“Arriba un moment a la vida en què la paraula "divertir-se" ja no significa sortir de festa, beure, retirar-se a les quatre de la matinada o pensar només en un mateix. Divertir-se significa veure pel·lícules del Disney, sopars familiars, explicar històries a l’hora de dormir, llargues abraçades, una casa desordenada, anar-se’n a dormir a las deu de la nit i escoltar veus dient "t’estimo". Ser pare no et canvia però fa que t’adonis de que aquelles personetes que TÚ has engendrat mereixen el millor del teu temps. Copia això si estàs orgullós/a de ser papà/mamà♥.”