Ja contemplem..?

Ja contemplem..?“ ... també comprenc que res del que afecta l’home no es compta ni es mesura. La veritable extensió no es copsa amb els ulls sinó amb l’esperit”. Antoine de Saint-Exupéry No és negatiu anar accelerats quan convé. L’estrès del dia a dia és necessari per estar més motivats per treballar millor i tenir bones idees. Ens empeny l’adrenalina, però no gaudirem mai de la feina si no ens aturem a contemplar i ho "cpsem amb l'esperit" Contemplar tampoc no s’aconsegueix fent un buit mental; podem quedar ben relaxats sense res al cap, però de contemplació ben poca! La contemplació dels pares ha de raure en les coses quotidianes: veure el creixement interior i exterior de l’adolescent, la seva autonomia, la seva creativitat o el seu esforç per rectificar el que ha fet malament. Sempre l’hi trobarem més gràcies si el mirem lentament amb una nova mirada, el coneixerem millor i l’acceptarem totalment; així serem més pacients i l’hi donarem més seguretat, que ara, a l’adolescència, li convé més que mai.

A part de la frasse que encapçala l'"entrada" d'avui és impressionant el passatge d’Elpetit príncep que diu: «És el temps que li has dedicat a la rosa el que l’ha fet important per a tu»,

Saint Exúpery ens fa veure l’emoció del príncep que només té una rosa per cuidar, i nosaltres,tenim tantes roses, tants negocis, tant consum! No ens podem equivocar amb la fal·làcia de donar un temps de qualitat; em sembla que no hi ha temps de qualitat si no n’hi ha en quantitat. Per a tu i per a mi, en una jerarquia de valors, la família ocuparà el primer lloc i serà l’eix en què tot girarà al seu voltant. Pensarem si podem retallar algun costum innecessari; si el poguéssim retallar seria fantàstic, guanyaríem uns minuts més per tenir més temps per pensar i desprès estar més disponibles per als nostres.

Hem d’aconseguir tenir més calma per assaborir les estones que els hi dediquem. Hem d’anar més a poc a poc, aturar-nos, organitzar-nos, simplificar-nos i pensar quines són les nostres prioritats. De fet si els adults ens aturem i contemplem ajudarem millor els nostres fills. Ells també necesiten els seus moments de calma per reflexionar. Ja prou accelarada que és la vida i els missatges de les xarxes que es reben com perquè ens oblidem del temps de contemplar i descansar a l'àmbit familiar. Us deixo invitació de la propera presentació a Barcelona.