La grapadora

Ser grapadora..?"La nostra glòria més gran no consisteix a no haver caigut mai, sinó a aixecar-nos cada cop que caiem."Oliver Goldsmith Arrel d’un comentari del meu marit al llegir el nou diari Ara, faig una petita reflexió per aquest cap de setmana llarg. Em deia: “... mira està bé que l’Ara estigui grapat!” i jo vaig pensar en el benefici de ser bones grapadores pels nostres fills. Les cicatrius que quedin serviran per recordar el que els vàrem ensenyar sense cap mena de frustració i sí amb agraïment. Dues grapes com les que subjecten les pagines del diari: a casa no es critica I... a qui no li han posat una grapa per un tall i desprès ha quedat una cicatriu? Doncs així és la vida. Les cicatrius que queden a l'interior dels flls els serveixen per ser més ferms, forts i afrontar millor el que depara la convivència amb la família, mestres i amics. Els pares seguim donant referències als fills perquè siguin persones de bé amb capacitat de començar i recomençar cada dia i aixecar-se amb optimisme desprès de les caigudes, dels errors i dels “traus”. Doncs llibertat per fer servir o no la grapadora. Corregir, guiar i orientar és el que esperen els fills dels seus pares, quan totes faamarat d'estima.