7 claus per ajudar a fer créixer l'autoestima
7 claus per ajudar a fer créixer amb autoestima i la seguretat
Un nen que no se senti estimat difícilment pot ser educat.
Johan Heinrich Pestalozzi
Els nens necessiten models més que crítics
Joseph Joubert
Del nadó a l’adolescent - passant per la primera, segona infància i pubertat - els pares som referents dels nostres fills i som els que els hi donem seguretat.
Malament anirien de benestar emocional perquè no els anirà felicitant ningú per complir amb la seva obligació a la feina i necessitaran l’autoestima ben alta per les seves relacions inter personal i socials.
Aquí tenim 7 claus pràctiques que el podran ajudar:
1.- Establir una relació afectiva molt forta entre el nadó i la mare. La mare és el centre del món del menut. Incorporar-hi el pare a l’hora de canviar els bolquers, banyar. La tendresa és un valor fonamental pel pare, per la mare i pel nadó.
2.- Sobre tot a la primera infància demostrar al nostre fill amb paraules, carícies, mirades i abraçades que ens agrada molt. Els nadons perceben, coneixen i comprenen i, per tant, han de “saber” que són estimats totalment.
3.- Estimular als nostres fills, a la primera i segona infància, amb expressions com:
−“Que bé que ho hagis aconseguit!”
−“Que contents estem de tenir-te!”
−“T’estimen molt tots!”
4.- Assegurar-li sempre el nostre afecte independentment del seu comportament i del nostre estat anímic.
5.- A l’etapa adolescent. Essent època de més inseguretat personal, convindrà fer-li interioritzar una bona imatge seva. Segurament ens “tocarà” passar per alt alguns canvis d’humor, tot i que el motivarem per seguir amb la seva participació en les tasques de la casa. Així tenim motius per agrair-li l’ajuda i valorar el que fa.
6.- Valorar el nostre fill sempre és més estimulant per a ell que només fer-li recriminacions. Certament que de vegades, davant de les desobediències o de les males respostes, podríem perdre les formes; hem de tenir la voluntat d’animar encara que estiguem exhausts o amoïnats; per això, en cas de perdre els nervis, el millor és observar, pensar i en estar més calmats dir, per exemple:
−“Això pots fer-ho millor, jo t’explico com”.
7.- Durant les estones que estem amb els fills trobarem moltes ocasions per valorar el que fan. És fonamental no demanar-los més del que poden fer sinó al no arribar-hi quedarien decebuts. Es tracta de suggerir-los petits reptes procurant que s’aprenguin a acceptar i que amb optimisme superin les seves mancances. D’aquesta manera, aconseguirem que sàpiguen que els estimem pel que són i seran més capaços per desenvolupar al màxim totes les seves capacitats individuals.