Meravelles invisibles en un revolt qualsevol

Més que invisibles, no vistes. Passades per alt pel 99,9% dels mortals. Però nosaltres, mortals també (ai las!), tenim la sort de pertànyer a aquell rar 0,1% de privilegiats que hi veuen, que veuen meravelles allà on els altres no hi saben veure res de res. Si alguna cosa no m’agrada és l’ostentació. I malgrat això proclamo als quatre vents que som una ultraminoria privilegiada. Sí senyor! Perquè el nostre “veure-hi més, veure-hi clar” no és fruit de cap privilegi de classe, de cap carambola genètica exclusiva, de cap herència milionària, ni tan sols d’un lloc de residència bucòlico-pastoril. És a l’abast de tothom que ho vulgui. Petits i grans, rics i humils, de camp i de ciutat. Només cal esforçar-se un mínim a veure, a mirar, a observar –o a escoltar i prou, fins i tot-, al nostre voltant. I aprendre una mica a reconèixer els ocells amb qui compartim aquest tros de terra nostra. Tan fàcil com això. Mirar els ocells, interpretar-los, entendre’ls. Deixar-nos seduïr, impactar, sensibilitzar-nos. Fer-nos sensibles a la seva bellesa, a l’èpica de les seves vides en una altra dimensió. I és així com quatre ocells aturats als cables del telèfon vora la carretera, a tocar de casa, aliens als cotxes que els passen a tocar –com aliens a ells són els que van dins els cotxes-, esdevenen quatre magnífics falcons cama-roigs, quan ens parem uns minuts a observar-los, a través del telescopi. Una espècie molt escassa a casa nostra, migradora, que vinguda de l’Àfrica sud-sahariana, aquests dies s’ha aturat entre nosaltres fent escala en el seu viatge de milers de quilòmetres cap a ves-a-saber quina plana o estepa centre-europea on faran niu. Sols un fotograma en la pel·lícula d’aventures de la seva vida, i l’hem pogut gaudir en família! El seu posat esvelt i elegant, el plomatge d’un gris metàl·lic dels mascles, potes i bec vermell; els tons torrats i atigrats de les femelles, més vistoses i tot. Una delícia pels sentits! Malgrat no n'haguem pogut capturar gaire més que la figura llunyana, copsada barroerament amb el mòbil a través del visor del telescopi...

N’hem estat conscients, n’hem estat sensibles. Ens han alegrat la tarda, i ens ha costat ben poc. Tan de bo algun dia els privilegiats deixem de ser aquest 0,1%, i passem de minoria a legió!