Criatures 27/10/2011

L'última tarda

2 min

L'última tarda

Sempre m'ha semblat molt angoixant i esterilitzant aquell plantejament vital que prediquen personatges de vida intensa, segons el qual "has de viure cada dia com si fos l'últim de la teva vida". Coi: si aquest fos l'últim jorn de la meva vida em temo que me'l passaria sencer estressat pensant en quina seria la millor opció per gaudir de cada minut, sense acabar de decidir-me fins... l'endemà. Massa tard! Aquesta filosofia apocalíptica, a més, treu força sentit a invertir aquest suposat darrer dia diari en res projectable, que tingui cap repercusió futura, i que pot ser una opció altament plaent: des de fer un fill fins a plantar un arbre. O un all. O una rega sencera, concretament. Això és el que vam fer els meus fills i jo el passat dimarts, l'última tarda de sol després d'escola per molts mesos a venir. L'anunci -encertat- de pluges intenses a finals de setmana i sobretot, aquest depriment canvi horari del proper diumenge em van fer pensar, dimarts, que havíem de viure aquella horeta de sol, a quarts de sis, com si fos -ho era- l'última hora de sol tardà de la nostra vida... enguany.

Malgrat les tardes fosques que s'acosten, però, la vida segueix. I tant! I ja de passada, donem gràcies al cel per la pluja caiguda. Per tot plegat dimarts vam aprofitar aquell darrer solet ponent de l'any per sembrar a l'hort. En la terra molsuda i humida els nens van xalar embrutant-se i submergint-hi dents d'all més o menys arrenglerades. I vam gaudir tots d'un avui de sol minvant mentre apostàvem, uns més conscients que altres, per un demà fèrtil i lluminós.

stats