Fem dissabate emocional

Milos Salgueda

Intel.ligència emocional a l'aula: com i per a què?

La intel·ligència emocional és una capacitat clau en el context escolar que afavoreix els aprenentatges, promou el benestar personal, la capacitat de relacionar-se i resoldre positivament els conflictes.

Intel.ligència emocional a l'aula: com i per a què? Zoom

Intel.ligència emocional a l'aula: com i per a què?

El 1990 Salovey i Mayer defineix la intel·ligència emocional com “la capacitat de percebre amb precisió, valorar i expressar emocions, accedir i/o generar emocions, d’entendre-les i de saber-les regular de forma reflexiva per poder promoure un bon creixement emocional i intel·lectual.”

La intel·ligència emocional és una capacitat clau en el context escolar que afavoreix els aprenentatges, promou el benestar personal, la capacitat de relacionar-se i resoldre positivament els conflictes. I la bona notícia és que es pot educar. Però quin valor se li dóna en la formació del professorat? La gran quantitat de situacions emocionalment intenses que cal gestionar a l’aula tenen un espai per poder ser treballades? Com s’integra aquesta dimensió en el currículum de l’Educació Infantil, Primària i Secundària?

Una mica d’història...

El concepte d’intel·ligències múltiples que inclou la intel·ligència emocional no és una novetat de les últimes dècades. Si fem un repàs a la història de la psicologia veiem que l’any 1920 E.L. Thorndike ja va utilitzar el terme “intel·ligència social” en un article on s'argumentava que els humans teníem múltiples formes d’intel·ligència. De tota manera, s'ha d'advertir que durant aquesta època tenien més influència els psicòlegs britànics que insistien en la importància de centrar-se en el concepte tradicional d’intel·ligència com una sola dimensió determinada genèticament i sobre aquest significat es va construir el sistema educatiu actual.

Tota la cultura educativa durant molts anys ha estat centrada en treballar des de la perspectiva de la intel·ligència entesa sobretot en les seves dimensions lingüística i lògico-matemàtica i entesa com una variable determinada genèticament i poc modificable.

Durant el segle XX hi va haver diversos estudis amb la idea de contrastar i mesurar la teoria de les intel·ligències múltiples. El 1965 Guildford també fa servir el terme d’intel·ligències múltiples i més concretament el de “intel·ligència conductual” per referir-se a més de 30 habilitats i qualitats.

El 1983 Howard Gadner planteja la teoria de les Intel·ligències Múltiples que inicialment tenia 6 dimensions i que amb el temps s’ha anat ampliant fins a les 9 dimensions actuals: lingüística, lògico-matemàtica, visual-espaial, corporal-cinestèsica, musical, interpersonal, intrapersonal, naturalista i existencial. El 1990 Salovey i Mayer introdueix el concepte d’intel.ligència emocional i el 1995 Golemann amb el seu best seller dóna valor social a una nova manera d’entendre la intel·ligència de les persones.

El fet que les persones amb millor expedient acadèmic no sempre obtenen millors resultats a nivell laboral, d’adaptació personal i social fa pensar en el paper fonamental de la intel.ligència emocional. Per això les dimensions interpersonal i intrapersonal de la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner, comencen a ser valorades i potenciades en el context de les empreses més innovadores.

Els avenços en neurociències i la idea de plasticitat neuronal també ens demostren que el nostre cervell i el seu potencial bio-psicològic pot ser modificat i ampliat en funció dels procediments creats pels entorns socials, escolars i familiars que permeten crear habilitats. Aquest fet confirma la idea que les capacitats es poden potenciar i són susceptibles de canvi.

D’aquí la gran responsabilitat de pares, mestres i educadors perquè han de generar contextos que afavoreixin un desenvolupament òptim de totes les capacitas de nens i adolescents. Deixar de visualitzar la persona des d’una perspectiva estàtica de “quina capacitat té per passar-la a veure com quin potencial pot desenvolupar”. I aquesta actitud també és aplicable en l’àmbit emocional i conductual. Veure els nens que tenen dificultats per gestionar les seves emocions des d’un perspectiva evolutiva i pensar estratègies per ajudar-los a desenvolupar la seva intel.ligència interpersonal i intrapersonal.

Però quin valor social es dóna a cada una de les dimensions de la intel.ligència? Com ens ensenyen o ens ofereixen procediments estructurats per millorar la nostra intel.ligència interpersonal o intrapersonal? Tot i que hi ha hagut canvis importants, on posa realment el focus el sistema educatiu que tenim? Quan de temps passarà fins que realment es valori que l'equilibri es troba en el desenvolupament harmònic de les diferents dimensions de la intel·ligència?

És hora de començar a fer present la intel.ligència emocional en la formació que reben mestres i professors. Oferir recursos i estratègies als docents per afrontar la seva tasca educativa diària que posa a prova contínuament la pròpia competència emocional. Incloure, en l’horari del professorat, espais per parar, reflexionar i aprendre que ajudin a gestionar les emocions pròpies i dels alumnes d'una forma saludable. I poder establir un canvi de paradigma en què es pugui visualitzar tot el què comporta la capacitat de ser conscients, regular i expressar emocions com un aprenentatge més que cal que fem tots plegats.

Estic contenta de poder posar un petit gra de sorra en aquest tema i poder oferir un curs a l’Escola d’Hivern del Col.legi de Col.legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, reconegut pel Departament d’Ensenyament sobre Intel.ligència Emocional a l’aula. Tos aquells que decidiu apuntar-vos sereu molt benvinguts. Podeu fer-ho en el següent enllaç:

Curs http://www.cdl.cat/cursos-i-activitats?of=400

Milos Salgueda

Psicòloga i Psicoterapeuta

www.milossalgueda.com