Ara que ja hem passat l'equador de les vacances, miro enrere i m'adono que estan sent unes setmanes fantàstiques. Tenir temps és un luxe. Estem tenint tot el temps del món i li estem traient suc. Organitzats però sense presses. Parlem molt. He desterrat l'Espereu que acabem això, que ara tenim pressa. No cal. Podem mirar, pensar, tocar, jugar, imaginar, fer broma, dir tonteries, i també enfadar-nos. El mateix que fem durant la resta de l'any però descomprimits. Aquest estiu estem aprenent un munt de coses tots plegats. He hagut de respondre tantes preguntes sobre animals i plantes que gairebé em podria presentar a un concurs i sortir-ne prou ben parada. Estem gaudint de la quantitat i de la qualitat del temps que tenim. Falta poc per començar el compte enrere, començar curs i tornar a les rutines. Estrenarem temporada amb uns vincles més forts, coneixent-nos millor, estimant-nos cada dia més, i sobretot sent conscients que tenim molta sort d'estar i d'estar tan bé com estem. Perquè no calen gaires parafernàlies per ser feliç, només ganes de ser-ho i una mica de bona sort que ens acompanyi.
1 min
