Els més guapos del món

Olga Vallejo

Llànties

Quan fa massa mesos que no dorms més de cinc hores d'una tirada, dutxar-te i posar-te roba neta et refà. Tens la sensació que comences de nou, poses el comptador a zero, com si haguessis gaudit d'una matinada ben plàcida. Res del que ha passat abans importa, estàs preparada per fer front al que calgui, fins i tot amb bon humor.

Decideixes que pot ser un gran dia. Tot flueix, amb certa calma: esmorzars, motxilles, cares netes, dents rentades, anoracs posats i cap a l'escola. Primer la nena, després el nen, rumb a la feina i en aquell precís moment veus la llàntia, una medalla de mocs refregats al bell mig de la samarreta. Estic zen i tinc la solució, passo una tovallola humida.

No ha estat tan bona idea, els mocs han marxat però tinc el cèrcol del desintegrador que porten incorporat les tovalloles multineteja. Com vivíem abans sense aquest llevataques miraculós? No n'hi ha per tant, estava millor amb el record del nen empastifat. Una altra idea brillant, m'hi poso aigua perquè marxi la nova taca. Em moro de fred, estic xopa. I cansada. Cap cot.

No hauria hagut d'abaixar el cap, m'hagués estalviat veure la galeta remullada que el nen m'ha enganxat a l'alçada del genoll. Què havia dit de la roba neta i recarregar les piles? Tocada i enfonsada. Bruta i morta de son.

ANTERIOR

Plaers