En Pol i el futbol

Sigues només un infant que fa escarbots,

mantigues la teva innocència lluny de l'abast dels adults.

David Sarsanedas

En Pol fa anglès els dilluns i els divendres; els dimecres, piscina; i els dimarts i dijous entrena a futbol per als partits dels dissabtes al matí (a vegades, diumenges). L’extraescolar d’anglès no la va escollir ell, però l’anglès és important i molt més quan són petits, que són com esponges. L’extraescolar de piscina... tampoc, però fer piscina va molt bé per l’esquena, ara que estan creixent. I bé, sobre el futbol... doncs s'havia de fer una extraescolar per confeccionar una fusió simbiòtica d’un alt nivell de dificultat: la conciliació entre l’horari escolar del nen i l’horari laboral dels pares. I no, en Pol tampoc va escollir jugar a futbol. Ell volia fer dibuix. Però, dibuix per a què? A casa sempre pot dibuixar. Està bé fer esport, i socialitzar-lo una mica perquè és molt introvertit i no parla gaire amb els companys de classe.

Durant la setmana, dimarts no va anar a entrenar ja que tenia ‘mal de panxa’ i dijous la pluja es va convertir en la seva aliada perquè l’entrenament es va suspendre. Però malgrat el desig d’en Pol perquè les pluges fossin torrencials i eternes, i inundessin tots els camps de futbol de tot el món, dissabte va jugar el seu primer partit. Un total de 5 minuts interminables per a ell. El resum del partit és: En Pol entra al camp arrossegant-se com un ós polar enmig del desert. Al segon 43 els seus companys d’equip li van passar la pilota una vegada, però no va encertar a rebre-la i la passada es va convertir en un gol a favor de l’equip contrari. Ets un patata. Atontat. Què fas? No te la passaré més. Almenys podries córrer una mica. Vés a jugar amb nines. I bé, dels 4 minuts i 17 segons restants no hi ha gaire més a destacar: va passejar-se cap a l’esquerre i la dreta del camp i quan se li apropava la pilota fugia d’ella amb un descarat sigil·li.

Minuts després d’acabar el partit, els pares d’en Pol, l’Àlex, i en Marc (companys de classe i de futbol, dels quals en Pol rep un evident menyspreu) han decidit anar a fer el vermut. Evidentment, l’Àlex i en Marc continuen jugant a futbol i exhibint majestuoses filigranes amb la pilota. Fixa-t’hi, Pol. Has d’esforçar-te una miqueta més. Oi, que ho fan bé? Doncs tu has de començar a aprendre’n també. Aquesta tarda entrenarem una mica, ja veuràs com al final seràs com en Messi!

En Pol no pot amagar una trista ganyota. Dissabte a la tarda era l’únic dia que podia continuar el dibuix del mapa del tresor secret que comparteix amb en Lluís, el seu amic. Diumenge al matí ha de fer deures de matemàtiques i català, i estudiar anglès. I a la tarda aniran a casa d’en Lluc, un company de l’equip de futbol que no és amic seu, perquè els pares sí que en són, d’amics. I dilluns...