Ja han trobat la solució dels problemes d’en Martí

"Qui no entén una mirada, mai noentendrà una llarga explicació." (Proverbi àrab)

En Martí té 5 anys i uns pares que s’acaben de separar. Li agrada escoltar contes però a casa seva mai n’ha escoltat un. Té una veu molt dolça però viu entre crits, insults i cops. Té una imaginació borbollant i acolorida però al psicòleg només li pinta dibuixos tenebrosos. El seu somriure provoca dos foradets ben alegres al contorn dels seus llavis però ja fa un temps que només somriu quan llegeix que en Patufet surt de la panxa del bou quan l’animaló es tira un pet. Al Martí li fascina el casquet volador i la porta màgica d’en Doraemon però els seus companys de classe pensen que en Martí és un gran admirador del Mickey Mouse ja que durant més de 4 dies seguits porta la mateixa samarreta. Els ocells el tornen boig de curiositat però no els veu perquè camina amb l’esquena encorbada de no aixecar la mirada de terra, com la seva mare. De tant en tant, deixa sortir una ira descontrolada que arrasa amb tot el que tingui al seu voltant, com fa el seu pare, i després plora molt fins que s’arrauleix i es posa el seu dit gros a la boca. La psicòloga de l’escola alarmada per la mestra de la classe de les balenes comença un estudi més exhaustiu sobre el cas d’en Martí i després d’un temps amb els mateixos indicadors sense percebre cap millora en la conducta del nen es recomana visitar al psiquiatra especialista corresponent. No triguen molt en donar els resultats del diagnòstic: en Martí pateix TDAH: Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat. Heus ací l’origen de tots els símptomes del nen! Jo que pensava que es movia en excés perquè a casa seva s’havia d’estar quiet sinó els pares es posaven nerviosos; que la tristesa que escampava provenia de la falta de carícies paternes, l’absència de somriures o la prohibició de l’alegria; que la cara de pànic que posava quan feia alguna malifeta manifestava el terror de que algú el tornés a pegar; que quan es mostrava distant era perquè li resultava tant trista la seva vida que pensava en una altra més divertida; que no pensava abans d’actuar perquè no li han donat la oportunitat de reflexionar, d’expressar-se. En definitiva, jo que pensava que patia TDAP: Trastorn per Dèficit d’Atenció dels Pares, estava equivocada. En Martí prendrà dosis de metilfenidat i així millorarà el rendiment escolar i seu el comportament.

(Il·lustració: Nicolas Gouny)