El dinosaure d'en Teo: tot un món de cercles i línies

“No és el martell el que deixa polides les pedres, sinó l'aigua amb la seva dansa i cançó” (Rabindranath Tagore)

La mare d’en Teo està molt preocupada. Li ha arribat una nota de la mestra del seu fill de 3 anys: “En Teo mostra mancances en la motricitat gràfica i un endarreriment vers els seus companys”. Els pares, preocupats, demanen una entrevista a l’escola per conèixer els motius de l’estancament del seu fill:en Teo no sap fer cercles ni línies rectes, a diferència de la gran majoria d’ alumnes de la seva edat.Juntament amb la mestra, els pares troben una solució immediata: li compren un quadern infantil de grafomotricitat de 89 pàgines amb el qual en Teo reforçarà els cercles i les línies a casa. Però en Teo, davant d’aquest quadern, es nega a resseguir els puntets i acaba picant de peus, cansat i enrabiat. Dos dies després de l’afirmació de la mestra, del neguit i de la por al fracàs que els pares tenen per les dificultats del seu fill, en Teo juga al sorral de l’escola. Amb els seus dits, dibuixa un dinosaure a la sorra. La mestra no ho sap, però a ell li encanten els dinosaures. I vet aquí que els dinosaures tenen dos ulls que són com cercles i, a més a més, els ha fet perfectes. Però això no és tot! També ha dibuixat un sol. Un sol enorme, bonic i ben rodó. El dinosaure d’en Teo sembla que ens parli, com si ens volgués recordar aquella frase d’Einsten:"La lògica et durà d'A a B. La imaginació et durà a tot arreu". En Teo sí que sap fer línies i cercles com la resta dels seus companys. El que ell encara no sap és que l’educació, massa vegades, només s’avalua dins de quatre parets, en un treball en sèrie basat en la comparació. Encara no comprèn que els adults, sovint, jutgem el que no som capaços d’entendre.