La carta de l'Alba als Reis Mags d'Orient

“La fantasia és un dret legítim de l'ésser humà” (J. R. R. Tolkien)

Fins aquest any, a casa de l’Alba, l’arribada dels Reis Mags d’Orient era tot un esvalot desbordat de nervis, d’alegria i de fantasia. Mesos abans de la nit de Reis, l’excitació ja s’ensumava al pensar en la llista de regals que demanaria i els dies previs es convertien en guspires d’impaciència i de màgica innocència. Eren dies de treball dur: calia fer la carta, portar-la als patges reials, no perdre de vista als Reis en la cavalcada, fer relluir les sabates, preparar el ressopó dels Reis Mags i els seus camells i esperar tot una nit per poder llevar-se del llit i anar corrent a veure si el menjador era ple de sorpreses. Però aquest any, els pares de l’Alba han detectat que la seva filla no mostra la mateixa inquietud que d’altres anys. Què no et fa il·lusió que vinguin els Reis?, li preguntaven sense obtenir una resposta clara. Els pares, però, van confirmar la seva teoria al llegir la carta de l’Alba als Reis Mags: Estimats Reis Mags, Aquest any m’agradaria que em regaléssiu un cavallet i aquarel·les per fer dibuixos. També m’agradaria un estoig amb molts retoladors i una motxilla de rodes. I també una o dues nines. També vull saber si existiu. El Jordi i la Marta m’han dit que sou de mentida. Una abraçada. Alba L’Alba està començant a destapar el gran misteri dels Reis Mags. Els pares saben que aquest secret no durarà gaire en ser revelat. Dubten si li han de dir o continuar treballant per mantenir la màgia d’aquests dies. El pare, amb la carta a la mà, li diu a l’Alba a cau d’orella: els Reis Mags també t’estimen, no deixaran d’existir si tu creus en ells. Minuts després, la mare recorda el moment en el qual es va assabentar del gran secret: el seu germà li va ensenyar l’armari dels pares on guardaven tots els regals que els Reis els portarien. L’Alba en veure la seva mare amb el pensament en una altra banda, li va preguntar què pensava. -Penso en el moment que vaig conèixer els Reis Mags d’Orient, li respon. -Com són, mama? -Les persones més boniques del món. -Jo també els coneixeré? -I tant! I quan els coneguis sabràs el que t’estimen i t’abraçaran tant fort que mai ho oblidaràs.

Carta de l'Alba als Reis Mags d'Orient