Criatures en silenci

Criatures en silenci
Iolanda Sevillano

Fem plegats el camí del dol - L'onzè pas

Els 4 estels de l'Eli

Fa uns dies per Twitter em va contactar una mare valenta de la que parlarem avui.

L'Eli és la mama d’una preciositat de 4 anys que carrega una motxilla plena de pena que l’acompanyarà tota la vida pels quatre avortaments que ha patit en els darrers anys.

L'Eli em va comentar que, com a mare, la va ajudar a fer el seu camí el fet de parlar molt, tant amb la seva família com amb d'altra gent, "trencant tabús innecessaris".

L'Eli comenta que "creu que és imprescindible respectar molt el ritme de l’altre, ja que el dol fa el seu camí i cadascú té la seva manera i el seu tempo per treballar-lo".

Em va agradar especialment la seva manera d'explicar el seu camí del dol: "Ens hem estimat i abraçat molt. Però, per sobre de tot i sense cap dubte, el que més ens ha ajudat ha estat acomiadar-nos d’ells quan hem estat preparats". 

El que menys la va ajudar, tot i saber que la gent no ho fa amb malícia, són els comentaris com ara: "si estaves de poquet", o bé, "va que ja en tens una"... 

Sabem que només busqueu “consolar-nos” però fa mal sentir coses d’aquestes. Una abraçada omple molt més que mil paraules