Petons sense límits, límits amb petons :)

BarcelonaFa dies que hi penso; fa dies que hi dóno voltes...i realment ho crec així. Ja sigui com a pares, com a educadors, com a professionals que girem al voltant d'un infant, tenim un deure molt important: sóm els escollits per acompanyar, per donar la mà, per estar al costat d'aquells éssers en constant transformació i evolució; aquells menuts que, dia a dia, obren els ulls i descobreixen noves maneres de veure la vida, des de perspectives que potser nosaltres ni ens haviem plantejat...,la seva mirada és verge en molts sentits, és transparent i nítida. Hem d'estar al seu costat; hem d'estimar-los tal i com són; els hem de transmetre tot el nostre afecte i amor incondicional; els hem de fer veure que a la vida, a vegades passaran coses que potser no els agradaran, que hi haurà entrabancs, però que seran capaços de sortir-ne amb la caixa d'èines que els haurem donat com a adults. Aquesta caixa d'èines, idealment, hauria d'estar plena de coses!, però la principal i més important, als meus ulls, és la dels límits. Uns bons límits, clars i segurs, els ajudaran a sentir-se més segurs, i a ser millors persones; n'estic convençuda. Creguem en ells, donem-los aquesta oportunitat de brillar; comencem a treballar quan abans millor; comencem a mirar cap al futur, pequè les coses no cauen del cel, i sovint al darrere hi ha una feina conscient i ben feta.