Collita pròpia

Sempre m'ha agradat escriure; des de ben petita les llibretes amb els meus pensaments i les meves idees, m'han anat acompanyant.. (petits tresors que encara guardo amb molt d'afecte i miro de tant en tant..) Per mí, és una necessitat, una manera d'expressar-me i posar paraules al que moltes vegades sento o penso. En aquest blog, més aviat hi trobareu impressions, sensacions, opinions que tindran a veure amb el dia a dia de la meva professió, i que d'una manera o altra, estaran relacionades amb el món de l'educació

26/10/2018

Petons sense límits, límits amb petons :)

Fa dies que hi penso; fa dies que hi dóno voltes...i realment ho crec així. Ja sigui com a pares, com a educadors, com a professionals que girem al voltant d'un infant, tenim un deure molt important: sóm els escollits per acompanyar, per donar la mà, per estar al costat d'aquells éssers en constant transformació i evolució; aquells menuts que, dia a dia, obren els ulls i descobreixen noves maneres de veure la vida, des de perspectives que potser nosaltres ni ens haviem plantejat...,la seva mirada és verge en molts sentits, és transparent i nítida. Hem d'estar al seu costat; hem...

21/03/2018

Finalment, ho he hagut de fer...

Jajaja, ric només de pensar-hi...fins i tot les àvies han acabat sucumbint a l'invent d'última generació pel que fa al meravellós món dels POLLS; em refereixo a les perruqueríes que ofereixen el servei de treure els polls, i acabar, per sempre més, amb l'horrorós mal de cap de moooltes families!. Si, si..encara que sigui un secret a veus, tots els que tenim fills en edat escolar ( i si a sobre s'ajunta, com en el meu cas, tenir un centre infantil...) estem "al borde" de l'atac de nervis...Doncs en el meu cas, ja ni us explico... Fèia temps que rondava el problema...hem fet de tot i...

16/01/2018

Malgrat tot; encara hi ets...

La meva mare està malalta; la meva mare té Alzheimer. La meva mare ja fa temps que va deixar de ser la que era; però malgrat tot, encara hi és...la meva mare ES DIU Victoria i té 64 anys. A la dutxa és on pensó. Sota l'aigua calenta em vénen tots els pensaments, i apretaría a córrer per sortir i anotar tot el que em bull al cap; però no puc. La memoria és frágil, i quan surto, intento recordar tot el que he pensat, i a vegades, no tornen a venir les mateixes paraules; tant se val..., la qüestió és que porto temps, bastant temps; mesos, bastants mesos pensant en còm li puc tornar tot el que...

08/09/2017

Beneïda rutina :)

Sí; així de "clar i català" ho dic. Semblava que no arribava mai, i a la fi, ho tenim a la cantonada...la desitjada i anhelada TORNADA AL COLE!! Pobrets ells i elles...sembla molt lleig que ho digui..., però en realitat a l'escola s'ho passen pipa!! Allà hi tenen els seus amics, xerren de les seves coses, es munten les seves histories, aprenen un munt de coses, i (ho sento)...d'aquesta manera, els pares podem treballar! (per poder pagar tot el que hem de pagar..) Quan comencem les vacances, passem per un estat cíclic; els primers dies, com jo dic, encara estem fent "descompressió"; ens hem...

23/08/2017

Estreno, moreno!!

Aquest és el meu primer article al blog; avui m'estreno, yuhuuu!! Ja fa temps que ho tenia pendent, però entre la feina, la familia, les vacances...(sembla que s'acabi el món!). Finalment m'he decidit a començar amb una "petita confessió"... que quedi clar que els meus escrits no pretenen adoctrinar, jutjar, ni criticar ningú; ni molt menys! només pretenc escriure sobre coses que penso, sensacions que tinc, impressions... Espero que us hi trobeu a gust i sempre sou lliures de fer-me arribar les vostres opinions i pensaments. Estaré encantada de rebre'ls! Ho confesso...no ho puc...

Laia Delriu

Nascuda a Barcelona ara fa 42 anys; mare de dues filles de 10 i de 13 anys,a les quals estic molt agraïda perquè cada dia m'ensenyen coses noves i em fan créixer i ser millor persona.

La meva vida sempre ha girat al voltant del món infantil (primer per tradició; la meva mare ja va obrir de les primeres llars d'infants als anys setanta, a Barcelona; i després per vocació; ben aviat ja vaig saber que m'apassionava observar els nens i veure perquè feien o no feien certes conductes, i als 14 anys ja vaig començar a ajudar als estius a l'escola de la meva mare. La meva carrera professional ha estat sempre vinculada a la infància, en molts dels seus àmbits. Sóc Psicòloga infantil de professió, Fa més de vint anys que treballo amb nens, i no hi ha dia que no descobreixi coses noves i vulgui aprendre cada dia més i més..Formada en diversos àmbits (maltractament infantil, dificultats intel-lectuals, infància en risc, intel-ligència emocional, petita infància, infància en situació normalitzada...).

Actualment col-laboro en diverses plataformes educatives relacionades amb la infància (Portal Faros Sant Joan de Déu,Observatorio de la Infancia, suplement Criatures, diari Ara; Edbuilding Càpsules Educatives, revistes de barri; així com blogs infantils (Bloggers and Family, Bebé y Mujer...

Assessoro i acompanyo les families en el seu procés de creixement; sempre que ho necessitin.

Dirigeixo i sóc propietària d'un centre infantil a Barcelona (Dintell, Centre Infantil www.dintell.es ) amb més de 40 anys de trajectòria.

Sóc reeducadora a domicili per UTAE (Unita de Transtorns d'Aprenentatge, de St.Joan de Déu). També treballo en consulta privada.