No us fa mandra anar de vacances a les famílies nombroses?

L'altre dia en un sopar d'aquests d'estiu amb amics em van preguntar si no em feia mandra anar de vacances amb els nens. El més curiós és que molta gent m'ho pregunta i he volgut fer un recull de les preguntes i altres comentaris (a vegades molt repetitius) que la gent ens fa a les famílies nombroses.

• No us fa mandra marxar amb tots els nens? Home, doncs no. És el que hi ha. Vosaltres creieu que si fóssim mandrosos tindriem quatre fills? I anar de vacances ens fa la mateixa il·lusió a nosaltres que als que tenen un fill únic. Potser fer les maletes és un pèl més entretingut però ja us dic ara que les famílies nombroses simplifiquem moooolt el tema equipatge. Per posar un exemple, els meus van a la platja només amb banyador i xancletes. No porto ni tovalloles ni per suposat cap joguina. Anar amb les maletes fins dalt de coses "per si de cas", és de covards :-)

• No sé com us ho feu per arribar a tot. Doncs fem el que podem. Però em fa molta ràbia que això de la criança ho estiguem sempre comparant a una cosa molt feixuga, que ens deixa esgotats i sense temps per res. No dramatitzem. Tota la vida les dones han tingut molts fills i han treballat i no els deien pas que eren unes "superwoman". No m'agrada que es vinculi el fet de tenir fills a un suplici constant. Clar que a vegades anem cansats perquè hem dormit malament o perquè tenim un nen malalt . Però en general ser pares ens dóna molta més energia que no pas cansament. I, sincerament, a vegades veig famílies amb només un fill (o fins i tot sense fills!) molt més cansats que moltes famílies nombroses.

• Amb quatre fills encara tens temps per llegir? Sí, i fins i tot trobo temps per dinar cada dia! Sempre tenim temps per allò que ens interessa. Sempre. La gent que no té temps per fer determinades coses és perquè no ho veu prou important. Per tant, si hi ha algun amic o amiga que fa temps que us dóna llargues per quedar, no us enganyeu: l'excusa del temps és això, una excusa. Temps en tenim, el que no tenim són prou ganes per fer-ho prioritari.

• Amb qui has deixat els nens? quan vaig sola a algun lloc, sempre, sempre, sempre, algú m'ho pregunta (també he de dir que visc en un poble). El més curiós és que al meu marit no li pregunten mai. Pot anar a dinar amb companys de feina o a la perruqueria a tallar-se els cabells i tothom dóna per fet que els nens estan amb algú. En canvi quan jo vaig sola he de donar explicacions de la logística familiar i verificar que els nens no estan sols cremant la casa.

• Què voleu? Montar un equip de bàsquet? No teniu tele? Ja pareu de fills, no? Us sorprendria la gentada que ens fa aquests comentaris. Nosaltres deixem anar un somriure de cortesia i tirem milles. Però penseu-hi. Igual que als que no tenen fills no els agrada que els apretin amb aquest tema, als que en tenim molts tampoc ens aporta res aquest festival de l'humor.

I clar que tenim tele, però mai fan res de bo.