Meditació en nens

La meditació és una tècnica de salut i benestar que permet als més petits connectar-se amb el seu entorn i amb ells mateixos. És una pràctica prou antiga, que també comparteixen amb diversos noms altres corrents psicològiques i mèdiques com la psicologia Gestalt, el Mindfulness i la Sofrologia. Cal destacar que aquestes tècniques s'estan introduïnt, de mica en mica, tan a les llars com a les escoles. I quins avantatges té? Alguns dels beneficis que té aquesta pràctica són la millora de l'atenció i concentració, ja que els permet una major velocitat de processament sensorial i cognitiu. Així mateix, també els ajuda a controlar millor la frustració i, també, a gestionar millor l'ansietat i l'estrès del dia a dia, i d'aquesta manera no quedar-se “atrapats” en les seves emocions negatives. Tot això els hi permetrà millorar, entre d'altres aspectes, la seva autoregulació emocional i el seu rendiment escolar. D'altra banda, també els permet enfocar les seves energies en propòsits concrets i, d'aquesta manera, aprenen què és la consciència i la constància. A més, tindran un major benestar i aquesta tècnica, juntament amb els exercicis de relaxació, els ajudarà a conciliar millor el son, així com millorar el seu estat d'ànim general. I com es practica la meditació? En primer lloc, cal destacar que no hi ha cap edat indicada per a començar a fer-la. Senzillament cal estar disposat, i amb ganes, a practicar-ne. Per començar, cal ensenyar-los que la meditació es realitza en una postura còmode i descalç. Les primeres vegades només cal quedar-se asseguts, tancar els ulls i fer respiracions lentes i profundes. Caldrà ensenyar-los a escoltar la respiració, centrar-se en el seu cos i la seva ment. Deixant de banda tot estímul exterior. Per acabar la meditació es tornarà a fer respiracions durant uns minuts abans de tornar a obrir els ulls. Una vegada es té aquesta part de la meditació ben apresa es pot començar a realitzar meditacions guiades, què tracten d'imaginar escenaris: un camp amb el cel blau i el sol radiant, un riu en calma, un bosc, el mar, una situació agradable. Tots aquests paisatges han d'excloure persones, animals o altres elements distorsionadors. Per mitjà de la nostra veu els hi podem ensenyar a visualitzar-se a ells mateixos en aquests escenaris. Agafem un exemple d'entre molts: si volem fer una meditació per alliberar males energies es visualitza un d'aquests paisatges on el nen imagina, a més, que té un globus que l'inflarà amb totes les energies, pensaments i emocions negatives que està sentint en aquells moments. Cada vegada que el nen bufi, el globus s'omplirà més i més. Un cop està inflat del tot imaginarà que lliga el globus i el deixa anar. El seguirà amb la mirada fins a que desaparegui. Quan això passi voldrà dir que les males energies han deixat el seu cos. Es faran després uns minuts únicament de respiració i se li demanarà que obri els ulls. Ensenyar a meditar és una forma d'ensenyar a autogestionar les emocions en moments d'estrès.