Aprenent a ser feliços

Júlia Prunes

No demanis perdó

Procurant ser fidels a la seva definició, quan demanem perdó, el que estem fent és demanar que no se’ns castigui ni se’ns guardi rancúnia per alguna cosa que hem fet, que hem dit o, també, que no pensem fer.

El primer que em crida l’atenció és que sovint, en comptes de demanar-lo, es podria dir que l’exigim o que el donem per fet, per exemple, quan diem: “oi que em perdones?” o bé “perdona, eh!?” o també “ui, perdó!”. No hi ha res que soni tan fals i automatitzat, que un “perdona” forçat, com el que diuen els nostres fills i filles quan els obliguem a fer-ho amb un “Ja pots demanar-li perdó ara mateix!” o un “Fins que no li demanis perdó no ens mourem d’aquí!”. Us sona?

I·lustració de Bernadette Cuxart. Zoom

I·lustració de Bernadette Cuxart.

I·lustració de Bernadette Cuxart.

De totes maneres, el que m’ha portat a escriure aquesta entrada, és una altra cosa i, és que si us hi fixeu bé, quan demanem perdó estem implicant directament a l’altra persona, li estem demanant que faci un esforç quan és molt possible que estigui enfadada, trista o dolguda i no en tingui ganes. Reduir la frase a un “Que em perdones?” ho trobo injust. M'agrada més que ens fem responsables de les nostres accions i de les seves conseqüències i deixem clar que ens sap greu (sense esperar que ho hagin de deduir els altres).

Per fer-ho, podríem començar la frase amb un “ho sento” o amb un “em sap greu”, acompanyat d’algun: “m’he equivocat” o “no era la meva intenció” i tancant-la amb un “procuraré que no torni a passar” o un “puc fer alguna cosa per arreglar-ho?”.

Perdonar és saludable. És una manera de “deixar anar” el malestar i el ressentiment que ens hagin pogut ocasionar i resulta molt alliberador, sempre que ho fem lliurement, és clar! Si ho creiem necessari, sempre podem afegir-hi un “espero que puguis perdonar-me”, i així donar-li temps a l'altre per tal que pugui passar pàgina i, per què no? A nosaltres també.

Així doncs, el què us proposo és substituir el clàssic “em perdones?” per frases com aquestes:

· “Em sap greu, Maria. Veig que t’ha fet mal el què t’he dit i no era la meva intenció. Ho tindré present una altra vegada, tant de bo em puguis perdonar.

· “Ho sento, Jan. M’he enfadat i t’he tractat malament, ja veig que m’he equivocat. Què hi podria fer perquè et sentissis millor?”

· “Quin greu que em sap haver trencat la teva joguina, Marina. Entenc que t’hagis enfadat amb mi. Puc fer alguna cosa per arreglar-ho?"