I quan van tenir fills es va acabar la igualtat

Quan van tenir fills,

... la meva amiga suïssa es va reduir la jornada, i el seu company no;

... la meva amiga britànica va deixar de treballar durant uns anys fins que els nens han estat més grans i s'ha pogut anar reincorporant al mercat laboral, i el seu marit no, sempre va seguir treballant;

... la meva amiga alemanya ha deixat de treballar, ell no;

... la meva amiga italiana va allargar-se la baixa uns mesos sense cobrar i després va reincorporar-se amb jornada reduïda, ell res, tot com sempre;

... la meva amiga belga va fer el mateix, el seu marit tampoc res;

... igual que la meva amiga catalana, i igual el seu company, per qui no va canviar res.

I sí, crec que la vida de les meves amigues –que són advocades i arquitectes, periodistes i traductores, investigadores i secretàries- i la dels seus companys –que són doctors i fotògrafs, mestres i economistes, mecànics i funcionaris- és representativa del que ens passa a totes arreu del continent. Perquè si el fil conductor d'aquest blog és trobar les diferències que hi ha entre un punt i l'altre del continent a l'hora de ser mare, la lluita pels nostres drets és encara una assignatura pendent a tota Europa.

Segons xifres d'Eurostat, els homes que treballen fora de casa dediquen una mitjana de nou hores setmanals a activitats domèstiques i de cura dels fills, mentre que les dones que treballen fora hi dediquen 22 hores a la setmana. I com que és físicament insostenible dedicar cada dia més de tres hores a preparar sopars i banyeres, canviar bolquers i pijames, i posar rentadores i explicar contes després de vuit hores a la feina, una de cada tres dones –sigui portuguesa o danesa, sigui perruquera o científica- passa a treballar jornada parcial després d'haver tingut fills, mentre que només un de cada deu homes fa el mateix.

Altres dones, com algunes de les meves amigues, directament abandonen el mercat laboral durant uns anys, fins que els fills creixen. Unes interrupcions a la carrera que no només afecten la seva butxaca en aquell període, sinó també la projecció de la seva carrera –només 6 de cada 100 càrrecs de director general estan ocupats per dones- i les pensions que cobraran en el futur.