"La teva capacitat d'estimar és igual a l'amor rebut menys les experiències traumàtiques viscudes"

Quan naixem, la nostra capacitat d’estimar és infinita. És una cosa innata i innegable. Aleshores, per què a molts adults ens dol tant estimar o rebre amor? Una possible hipòtesis seria: La teva capacitat d'estimar es igual a l'amor rebut menys les experiències traumàtiques viscudes.

A mesura que la nostra vida va succeint, molts de nosaltres, rebem un tracte poc o molt poc respectuós per part dels nostres pares, professors i també per part de la societat i és així com integrem en el més profund de nosaltres que no està bé ser com som. Perquè ells ens acceptin o per rebre una mica de l'amor que tant mereixem i anhelem cometem el greu error de desconnectar-nos de la nostra veritable essència.

El tema és el següent: un no és lliure d’estimar una mare o un pare. És biològic i sense el seu amor, hom sent que la seva vida està en perill. Literalment ens hi va la vida. És supervivència pura i dura. Això provoca que, a poc a poc, ens anem desconnectant del nostre ésser essencial i que integrem que l'amor està “condicionat a”; i fins i tot donem per fet que hi ha alguna cosa errònia en nosaltres o que arribem a sentir que nosaltres no som mereixedors de rebre amor.

Des de fa segles venim traspassant això de generació en generació i és la nostra responsabilitat aturar aquest patró transgeneracional. De fet, jo ho veig com una grandíssima oportunitat!!! Ens passem la major part de la nostra vida en una recerca desesperada per trobar aquest amor que no hem rebut i ho fem, erròniament, en la direcció equivocada. El busquem sempre cap a fora quan el veritable amor resideix en allò més profund de nosaltres. El que passa és que ens hem desconnectat completament de l'amor incondicional i vivim completament orfes d'amor veritable i aquesta és una de les fonts de patiment més grans a la vida.

En contra d'allò que hauria de ser, als infants i adolescents, actualment, se'ls segueix cridant, se'ls pega, no se'ls escolta, no se'ls permet expressar el seu món emocional. No sempre els donem ni la presència ni l'atenció que mereixen i necessiten; no es respecten els seus temps i els obliguem a viure encotillats en una infinitat de normes, càstigs i obligacions que poc els aporten en el seu desenvolupament natural i que més aviat tenen a veure amb les necessitats del món adult i no pas en les seves.

En definitiva, seguim sense respectar-los ni tractar-los com ho hauríem de fer. Molts dels comportaments dels adults cap als petits o adolescents de la casa, si el tinguéssim amb un altre adult estaria considerat com a maltractament. És probable que llegir això t'hagi generat algun tipus de rebuig o t'hagis enfadat amb mi però t'asseguro que a mi tampoc em resulta gens fàcil escriure-ho i, molt menys acceptar-ho, però la realitat és la que és.

Respectem el seu món emocional

Els nens i nenes necessiten pares que puguin fer-se càrrec del seu món emocional. La societat necessita gent respectuosa, amorosa i capaç de connectar amb les pròpies necessitats i amb la dels altres i això només és possible d’una manera. Un ésser que ha estat criat en un entorn amorós, respectuós i l'han acceptat tal i com és, serà un ésser que respectarà als altres, se sentirà segur de si mateix, tindrà la capacitat d'adaptar-se a les inclemències de la vida i tindrà la capacitat de donar i rebre amor de manera incondicional i infinita, així com ser un exemple per a les generacions futures. En cap cas serà una persona amb necessitats de sotmetre o fer mal a una altra, entre altres coses perquè no haurà tingut aquest exemple a casa. Els nostres fills són un reflex d’allò que no està sanat en nosaltres.

És per això que no em cansaré de convidar-vos a viure la mapaternitat com una oportunitat per créixer personalment. La paternitat és una grandíssima oportunitat per aprendre a fer-te càrrec d'aquestes emocions que no et van permetre ser expressades, per revisar els teus traumes, per revisar la relació amb els teus pares i amb tu mateix i per perdonar-te i perdonar, si cal, els teus pares. És una oportunitat d'or per curar-te i posar el teu granet de sorra per curar el món.