Blog | Petits grans mestres
04/11/2021

La paternitat com una oportunitat de creixement personal

Ser pare separat d'un nen de 4 anys està sent, sens dubte, un dels aprenentatges més gran de la meva vida. Un viatge que em porta directe al meu nen interior i al despertar de les meves ferides més profundes. Un salt quàntic cap a una gestió emocional més amorosa i respectuosa cap a mi i cap al meu fill.

He fet èmfasi en eal fet de ser un pare separat perquè, almenys per a mi, ha suposat un hàndicap extra a l’hora de gestionar el meu món interior i educar i acompanyar al meu fill. El procés de dol va ser doble. Primer vaig haver de superar la ruptura sentimental i després el fet de ser un pare separat. Crec que la segona ha pesat molt més que la primera però ambdues han sigut clau pel meu creixement personal i per aprendre a gestionar les meves ferides de guerra.

Cargando
No hay anuncios

Aquest procés no ha estat un camí de roses però ha sigut clau en el meu procés d’autoconeixement i una oportunitat per madurar, millorar en la meva gestió emocional, en la del meu fill i en la resolució de conflictes. 

Els nostres fills són uns grans activadors del nostre nen interior i són grans especialistes en prémer aquells botons que més dolor emocional ens causen. Quan activen el nostre nen correm el perill que aquest s’apoderi de nosaltres i culpem al nostre fill del nostre dolor i malestar intern i reaccionem de manera automàtica i d’una forma en què el més probable és que ens penedim tard o d’hora.

Cargando
No hay anuncios

Ser-ne conscient ens permetrà reconeixer el nostre nen interior. Aquest pas és absolutament necessari i primordial. Mentre no en siguem conscients seguirem culpant als nostres fills, parelles o amics del nostre malestar. El següent pas és acollir aquest nen interior ferit, d’aquesta manera podrem fer-nos càrrec d’aquestes ferides i en fer-ho, automàticament ens responsabilitzem del nostre món interior i gràcies a això aconseguirem no ser reactius amb els nostres fills i així evitar que paguin justos per pecadors (i ja de pas el remordiments de torn). 

Són tantes les ocasiones en les quals m’he vist desbordat pel meu fill i tantes les vegades en què no m’ha agradat com he respost o acollit les seves necessitats que és per això que des de fa uns anys i especialment des que el Bernat va arribar a la meva vida que he posat tota l’atenció en conèixer-me, en integrar i sanar les meves ferides per tal de fer-me’n càrrec i poder sostenir millor ambdós mons interiors. És evident que si no soc capaç de sostenir el meu malestar tampoc podré amb el seu. I us asseguro que aquest temps i diners han sigut de les millors inversions de la meva vida. 

Cargando
No hay anuncios

El meu fill m’ha fet treballar i de valent, per exemple, la ferida de rebuig. He rebut més d’un dard enverinat directe allà on més dol amb frases colpidores com: “Jo no necessito Papa”

Què m'ajuda? Primer de tot, no prendre'm-ho de forma personal, revisar que sento i què es mou en mi quan rebo això del meu fill. També m'ajuda localitzar-ho corporalment i, per últim, prendre consciència que s'ha obert la ferida d'abandó i d'indignitat i de com el meu nen interior es cola en el terreny de joc.  

Cargando
No hay anuncios

Hi ha moments en què els dubtes m’envaeixen: estaré fent alguna cosa malament? Realment no vol estar amb mi? N'hi ha d'altres que la ràbia i la ira m'ennuvolen i m'assalten sense previ avís i és aquí quan entro en un tràngol molt difícil de gestionar i que, honestament, no sempre m'és possible fer-ho.

Arribats a aquest punt el que m'ajuda és respirar tantes vegades com ho necessiti. Això m'ajuda a donar l’espai que les meves emocions necessiten, a sortir del trànsit, tornar a mi i a connectar amb les necessitats del meu fill. Arribar fins aquí no sempre és possible per a mi i és aquí on sento que està el veritable aprenentatge.

Cargando
No hay anuncios

No pretenc ser un pare perfecte, de la mateixa manera que tampoc persegueixo la perfecció en cap de les meves altres facetes.