Pares en evolució

PAPALEOLÍTIC: Així es veu, de lluny, al papa del passat: primari i primogènit, del que venim i al que no volem tornar. A la seva cultura masclista i subdesenvolupada el seu paper com a pare tendia al no res, a perpetuar els seus privilegis i la seva cultura bàsica patriarcal.

ESGLAÓ PERDUT: Ells van tenir la oportunitat d'evolucionar i no ho van acabar de fer. Els nostres pares. Podrien haver canviat el rol i es van quedar a mitges, amb més o menys encert segons el cas. Alguns esglaons perduts encara viuen entre nosaltres, alguns s’assemblen massa al seu antecessor. No volem quedar-nos aquí.

PAPANATES: Ha de ser pare i vol fer-ho bé, com si fos fàcil. Amb tota la bona voluntat i ni punyetera idea. Des del segle XXI, amb formació progressista i voluntat feminista (creu que pensant que és feminista ja ho és). Vol superar els seus referents, que li són contraproduents, i generar un nou rol però no té on agafar-se, està descol·locat. Només sap el que no vol ser. Potser és el primer pas. El següent, ja veurem.