El bategar d'un cor

El moment en què sents el cor del teu fill, de cop, ja no ets amo de tu mateix. Una responsabilitat a dins neix i mai no et deixarà. Una il·lusió que fa que t’expandeixis. És minúscul però batega tan ràpid, amb tanta força, que sembla dir-te “seràs pare!”. En aquell moment t’adones que el teu centre està desplaçat, que ja no hi caps al teu propi cos. Papanates, a la panxa de la mare ara hi batega també el teu cor.