El llenguatge de les pessigolles

Pessigolles, quatre síl·labes. Un mot de longitud gairebé inabastable per al meu fill. Hi ha persones amb autisme que no parlen ni parlaran mai. D’altres només diuen algunes paraules al llarg de la seva vida. N’hi ha que s’expressen fluidament però que utilitzen una entonació peculiar. Segurament hi ha tants parlars diferents com persones amb el trastorn. La relació que tenen amb el llenguatge és complexa i singular, tant pel que fa al lèxic com a la semàntica, sobretot quan es tracta d’entendre els sentits figurats.

En Josep gairebé no parla, però és capaç de repetir les paraules que li proposem. Ho fa millor com més curtes són. Dir-les sense que ningú li demani ja són figues d’un altre paner. En el seu cas, és com si les paraules suressin a la deriva dins l’oceà que és la seva ment i ell hagués de pescar-les per poder-les utilitzar. I no amb una xarxa que tot ho arreplega, sinó amb una canya petita i un esquer escarransit. Tampoc tots els dies són igual de bons per a la pesca... Tot i això, hi ha paraules que aconsegueix rescatar del més profund del seu cervell, fent un gran esforç, ben visible a la cara. Fins i tot si són tan llargues com "pessigolles". 

Al principi en pescava només la cua: "..lles, ...lles"; més endavant se’n cruspia la segona síl·laba: "pegolles... pegolles"; va passar una etapa de disbauxa de lletres "pellogues... llopegues..."; però d’un temps ençà pronuncia la paraula sencera amb força claredat (tampoc no serem perepunyetes, ara). 

És casualitat que hagi triat aquesta paraula com una de les poques que diu i que demana? 

Vull pensar que no. Li encanten les pessigolles! És possible que s’identifiqui amb el fràgil equilibri que transmeten. El poder que tenen només d’imaginar-les, el desig que generen just abans de notar-les a la pell, les riallades i convulsions incontrolades que provoquen. Totes aquestes sensacions plaents que produeixen, però que també poden transformar-se en rebuig un cop es materialitzen: si resulten massa inesperades, si són massa intenses, si duren massa estona...

Les pessigolles, per a algú com en Josep, són un pont que l’acosta a nosaltres. Són molt més que una paraula de quatre síl·labes. Són tot un llenguatge.