No hi ha cap dubte que les rutines no ens agraden. Les vivim com a poc interessants i avorrides però, curiosament, el cert és que els canvis ens atabalen, de vegades de tal manera que els acabem vivint quasi en clau de tragèdia i els envoltem de paraules que trobem en el vocabulari mèdic: és estressant, estic a punt de deprimir-me, sento angoixa i un llarg etcètera. El problema és que aquestes sensacions no només les patim davant d’un imprevist o d’una situació amb què no comptàvem. Sovint ens assalten davant de situacions que realment no representen un canvi i que, per tant, poden tenir certa planificació.
Per exemple, la tornada de vacances. Una situació que es repeteix cada any, tant a l’estiu (el període de desconnexió més llarg) com, encara que amb menys intensitat, després del Nadal. Tot i que podríem preveure què demana aquest període, cada any és habitual trobar en diaris i revistes articles i opinions d’experts que expliquen com afrontar l’estrès de la tornada.
El que passa és que amb aquesta manera de parlar, sovint una mica banal però comuna i compartida, va agafant força aquest sentiment, i de tant comentar-lo l’acabem fent real. Hem de pensar que som el mirall de la canalla i que la manera com afrontem aquests canvis -la nostra manera de viure els esdeveniments, calarà en ells, ja que els acabem traslladant els mateixos estats d’ànims que creiem sentir: “Pobra canalla, quina angoixa tornar a l’escola”. I segurament els hi acabem provocant i fent real.
Sort que de tant en tant sentim comentaris més sensats. Persones que ens recorden que la tornada té les seves coses bones, com retrobar amics i companys. O afrontar nous reptes. Però a molts els estranya que algú visqui els canvis sense angoixa, és curiós. I davant d’aquesta estranyesa generalitzada podem fer valer una resposta irònica: “A veure, si les vacances us proven tan poc i us provoquen aquest estrès, potser el problema són les vacances. Si no en feu no patireu la tornada, oi?”
Segur que hi ha solucions menys dràstiques i que no ens han de privar d’aquestes oportunitats de descans. Potser només cal anticipar la tornada, mentalment, amb una certa recuperació de rutines i hàbits. Llavors tot serà més senzill i a la vegada tindrà més valor el descans que hem fet.
