Qui té un amic té un tresor?

El Petit Príncep es va adonar del seu tresor, l’amistat amb la rosa, després de voltar per tot arreu i sobretot després d’haver domesticat una guineu. La companyia La Perla 29, juntament amb Manu Guix i Àngel Llàcer, que representen la narració de l’escriptor Antoine de Saint-Exupéry a la sala Barts de Barcelona, musiquen amb mestratge el diàleg entre el nen de l’asteroide B612 i l’animal.

Petit Príncep: Què vol dir domesticar?

Guineu: Vol dir crear lligams.

Petit Príncep: Crear lligams?

Guineu: Esclar. Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em domestiques, ens necessitarem l’un a l’altre. Per mi seràs únic al món. Per tu jo seré única al món...

Petit Príncep: Ja ho començo a entendre. Hi ha una flor... Em penso que m’ha domesticat...

Lligams de per vida?

A Sant Lluís (Menorca), la Lorena i la Lara (10 anys) s’han domesticat des que tenien un any, quan van començar a anar juntes a la llar d’infants. “Recordo que començaven el matí les dues juntes mirant un llibre”, expliquen els pares. De l’escoleta van saltar a l’escola, on han anat coincidint a classe, però no tots els cursos, ja que l’escola barreja els alumnes de les aules cada dos anys. Ara bé, a elles els agrada compartir estones juntes. Mantenen afinitats comunes i senten estima l’una per l’altra. “També s’adapten quan hi ha més amigues al voltant seu; no es tanquen per estar elles dues soles”.

El mestre, formador de formadors i terapeuta sistèmic Carles Parellada sosté que “l’amistat és un dels béns més preuats de les persones, i és un procés que s’inicia ben aviat, perquè l’ésser humà és eminentment social”. Les criatures poden tenir amistats úniques, inseparables, i mantenir-les al llarg del temps, o bé tenir amistats úniques que varien al llarg del temps. “Les amistats úniques, siguin d’un tipus o d’un altre, tenen un component especial, i una de les possibilitats, des de la perspectiva sistèmica, és que la criatura estigui mirant de compensar, evidentment d’una manera totalment inconscient, alguna cosa que troba a faltar que li és molt pròxima”.

Per això, opina Parellada, “cal observar-ho d’una manera fenomenològica, per poder comprendre quina és la dinàmica de fons que hi ha al darrere d’aquestes amistats úniques. Cal precisar, a més, que això no és cap problema. Ni està bé, ni està malament, senzillament ens mostra una via de comprensió davant d’un fet peculiar, perquè la diversitat d’amistats aporta molts beneficis a les relacions personals”.

La psicòloga, pedagoga i professora de la Facultat de Pedagogia Amèlia Tey Teijón diferencia l’amistat en les etapes primerenques de la vida de la resta d’etapes. “Els amics comparteixen uns valors, però les criatures quan són petites, que són egocèntriques, se centren en els seus desitjos i no es relacionen amb els altres per uns valors”.

A partir dels 9 anys, aproximadament, és quan l’amistat comença a valorar molts més aspectes. És a dir, “tenen la capacitat de destriar els amics amb qui se senten millor”.

Quan, des de petits, hi ha una amistat molt intensa amb una única altra criatura, d’entrada no és perjudicial, sobretot si és una amistat saludable en què un no anul·la l’altre ni tampoc li fa fer comportaments o activitats que l’altre no voldria fer. “Si fos així, el consell bàsic és que família i escola vagin units per afrontar-ho. Sempre des del diàleg”.

Ampliar el cercle

Un altre pas essencial, sempre en tots els casos, és fomentar altres activitats, més enllà de l’escola, perquè coneguin altres nens, de la mateixa edat, per exemple, amb qui compartir activitats. “Es pot fer en família perquè sigui més fàcil fer el pas de relacionar-s’hi”. Per acabar, la mestra, pedagoga i mare de família Anna Ramis indica que una amistat molt estreta i forta entre dues criatures petites pot donar pistes a la família sobre què necessiten. Potser tenen dificultats per relacionar-se amb altres persones i es refugien en una amistat concreta. I aquesta seria només una de les hipòtesis.

Sigui com sigui, “un consell seria que els pares preguntin directament al fill per què sempre vol estar amb un amic en concret i no amb d’altres”. El segon, com també suggereix la pedagoga Amèlia Tey, és “obrir finestres”, és a dir, fer compartir estones amb altres criatures d’àmbits diferents.