Què vol dir el '6-7' de què parlen molts adolescents?

Si vols passar vergonya davant d'un preadolescent o adolescent, prova de preguntar-li què significa una expressió que es repeteix com un conjur a les escoles dels Estats Units i europees: "6-7". La resposta anirà per aquí: t’informen que no té cap definició, que simplement la troben graciosa. I, a més, et preguntaran si no et fa una mica de vergonya preguntar-ho.

"En realitat no hi ha cap significat al darrere de 6-7", confirma l'Ashlyn Sumpter, de 10 anys, que viu a Indiana. "Jo el podria fer servir en qualsevol moment", afegeix el Carter Levy, de 9 anys, de Loganville, Geòrgia. El Dylan Goodman, de 16 anys i de Pennsilvània, descriu la frase com una broma privada que es torna més divertida amb cada adult que intenta entendre-la i no se’n surt. A Catalunya, el Roc, de 10 anys, també confirma que no té un significat especial. "No té una definició, forma part de l'univers Brainrot [uns personatges inventats per IA formats per dos elements, com un tauró amb cames humanes]", assegura.

Mesos després que "6-7" comencés a aparèixer a les aules i a internet, la frase s’ha convertit en objecte de publicacions a les xarxes socials per part dels pares i d’explicacions d'alguns mitjans de comunicació americans, la majoria dels quals la relacionen amb la cançó Doot Doot (6 7) del raper Skrilla. El mes passat, Dictionary.com va escollir el terme com a paraula de l’any, tot reconeixent que és "impossible de definir".

Tot plegat és el truc més vell del manual de l’adolescent: digues una cosa ximple, confon els adults, repeteix-la fins que siguis gran. Avui, però, aquests termes reboten dins d’una xarxa de publicacions i en pàgines d’influencers, totes prometent desxifrar el comportament juvenil per a audiències més grans. Aquesta, però, no és l’única manera com les generacions més joves estan, conscientment o no, desbaratant l’anàlisi seriosa de les generacions que els precedeixen.

En els darrers dos anys, joves de tot el món han utilitzat la IA per inventar personatges absurds com Ballerina Cappuccina (una tassa de cafè amb sabatilles de punta) i Tralalero Tralala (un tauró amb cames humanes), un univers de personatges, com explicava el Roc, coneguts com a brainrot (cervell podrit) i davant del seu èxit fins i tot s'han comercialitzat col·leccions de cromos. A Europa, a més, milers de membres de la generació Z han adoptat un ritual anomenat Pudding mit Gabel que consisteix a reunir-se en un parc, sense cap motiu aparent, per menjar púding amb forquilla.

Aquestes tendències poden titllar-se de bajanades o, en llenguatge modern, potser són alguna cosa més: un esforç per esdevenir incognoscibles per part d’una generació que, pràcticament des del seu naixement, ha estat implacablement exposada. "Crec que saben que tothom els observa", apunta Alma Fabiani, de 29 anys, directora de continguts de l’editorial digital juvenil Screenshot.

‘Swingin’ on the Flippity-Flop’

Des que existeix l’argot adolescent, els adults han desitjat aprofundir en el seu significat, i els joves han sentit la necessitat d’explotar aquesta curiositat. És pràcticament un ritu d’iniciació.

El novembre del 1992, The New York Times va publicar un "lèxic de l’argot grunge" en què es mencionava la Megan Jasper, una representant de vendes de 25 anys de Caroline Records, a Seattle. Després de la publicació de l’article, Jasper va revelar que s’havia inventat diverses de les seves aportacions, com lamestain (persona que no mola) i swingin’ on the flippity-flop (passar l’estona). L’afany del diari per explicar un argot inexistent d’una escena difusa havia inspirat Jasper a fer entremaliadures. "Reacciones intentant burlar-te’n", va reconèixer més tard.

Quan va arribar el moment de molestar la generació X, la generació de Jasper, els millennials disposaven d’una eina que els seus pares no havien tingut a l’abast: internet. La Clarissa Hunnicutt recorda que repetia sense parar frases com "Soc una serp", d’un vídeo viral de YouTube del 2010, davant el desconcert i la frustració dels seus pares. "Finalment, van arribar a un punt en què van dir: «Acceptarem que no tenim ni idea de què estàs dient»", explica Hunnicutt, de 32 anys, que treballa per a una agència d’acollida sense ànim de lucre.

Creu que els pares millennials com ella han tingut dificultats per fer el mateix. Com que va créixer amarada de la cultura d’internet, pensa que hauria de ser capaç d’arribar al fons de l’argot com cooked i rizz que els seus tres fills aprenen a la xarxa. En la seva època, la majoria dels termes de moda feien referència a un únic vídeo o pel·lícula de YouTube; ara, els orígens poden ser molt més difusos.

Les plataformes de xarxes socials impulsades per algoritmes també han accelerat el cicle natural de formació de l’argot. En la recerca incessant de material nou per alimentar els usuaris, aquestes plataformes eleven noves tendències a un ritme que pot resultar esgotador per a qui intenta mantenir-s’hi al dia.

"He dedicat molt de temps a estudiar aquestes paraules", explica Hunnicutt. L’Ashlyn, la seva filla de 10 anys, està asseguda al seu costat amb un petit somriure. "Em fa gràcia que intenti ficar-se totes aquestes paraules al cap", diu.

Si els adults d’avui semblen més ansiosos perquè se’ls aclareixin aquests termes, pot ser que plataformes com TikTok hagin proporcionat una visibilitat inusual dels hàbits dels adolescents. "Hi ha molt d’interès per la cultura juvenil, i m’hi incloc", diu la Casey Lewis, que escriu After School, un butlletí sobre la generació Z i la generació Alfa. Lewis, de 38 anys, es va preguntar si "6-7" era un petit missatge per als adults, que semblen més tafaners que mai: "Deixeu-los existir en el nostre propi espai", rebla.

‘No és cosa teva’

La Paull, estudiant universitària de 19 anys a Annapolis, Maryland, creu que les bromes privades de la seva generació poden haver-se tornat més abstractes en un intent de revelar menys a internet i, potser, d’allargar el període en què aquestes bromes pertanyen realment a la generació que les va crear.

La Kristen Choi, de 22 anys, es va quedar perplexa quan el seu pare, amb bona intenció, li va demanar que li expliqués l’origen de Ballerina Cappuccina, la ballarina generada per IA dins de l'univers brainrot. "No crec que el meu pare ho arribi a entendre, ni que li fes un diagrama de flux o, Déu no ho vulgui, una presentació de diapositives", diu.

Per a ella, aquests personatges que desafien la realitat són una manera d’afrontar l’entrada a l’edat adulta en un món que és menys senzill del que ella i els seus amics esperaven, ja que molts d’ells lluiten per trobar feina i consideren que objectius a llarg termini, com ser propietaris d’un habitatge, són difícils d’assolir. La Choi, acabada de graduar a la zona de la badia de San Francisco, descriu el sentit de l’humor de la seva generació com a copium, una combinació de cope (afrontar) i opium (opi), és a dir, desorientador i una mica narcotitzant alhora.

La generació Alfa, la generació que segueix la generació Z, ja sembla estar adoptant —i amplificant— aquesta actitud, segons la Fabiani, de Screenshot. Els adults tendeixen a tractar els joves "com un enigma que cal resoldre", diu. Però això pot acabar sent una tasca contraproduent.

Quan els pares, els professors i la copresentadora del Today Show, Savannah Guthrie, es van posar les seves disfresses de «6-7» fa uns dies per Halloween —potser satisfets de formar part per fi de la broma—, aquests adults probablement ja arribaven tard a un argot encara més nou. La Lexie Frensley, de 37 anys, professora de secundària a Beaverton, Oregon, té clar que el pròxim «6-7» ja estava en camí. "Han de passar al següent. Això no s'aturarà", conclou.