Criatures 09/06/2021

Seqüeles del confinament

L’alimentació d’adolescents de posicions socioeconòmiques desafavorides va empitjorar durant el confinament

3 min
Un menú del la cadena de menjar ràpid Shake Shack.

Durant el confinament van canviar molts hàbits i rutines que van afectar d'una manera o altra els infants i joves, i no tots aquests canvis van ser per bé. Així, els comportaments alimentaris de les persones joves van canviar durant el període de confinament obligat pel covid-19 i van empitjorar en el cas de pertànyer a grups socioeconòmics més desafavorits. Són les conclusions principals d’un estudi publicat en accés obert a la revista especialitzada Nutrients, liderat per les investigadores Alícia Aguilar Martínez, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Marina Bosque Prous, de la UOC i UManresa, en el marc del projecte DESKcohort del grup de recerca interuniversitari GRESP sobre epidemiologia i salut pública.

L’estudi, que s’ha dut a terme amb 303 joves catalans d’entre 12 i 18 anys, buscava esbrinar com havia canviat l’alimentació en aquesta franja d’edat durant el període del març al maig del 2020, tant pel que fa als comportaments alimentaris com als productes consumits. L’objectiu era recollir dades per observar si els canvis havien sigut diferents en funció de la qualitat de la dieta que portaven abans de la pandèmia i de la posició socioeconòmica.

Per a Aguilar Martínez, experta en salut nutricional dels adolescents, “conèixer com el confinament va afectar la qualitat de la dieta dels joves pot contribuir a entendre quins factors influeixen en les decisions i les conductes alimentàries dels adolescents”.

Diferències segons la posició socioeconòmica 

L’estudi evidencia que les persones joves de posicions socioeconòmiques més desfavorides han reduït el consum de cereals i vegetals i han incrementat el consum de menjar preparat i processat. Les dades revelen que el risc que la dieta d’aquest col·lectiu empitjori és un 21% superior que per a persones adolescents d’altres realitats socioeconòmiques. Bosque Prous subratlla que les dades posen sobre la taula que “s’ha produït un augment de les desigualtats en un col·lectiu de persones que ja eren vulnerables abans del confinament”.

A partir de les conclusions, continua l’experta en salut pública, “les administracions farien bé d’impulsar intervencions i polítiques que ajudin a prevenir situacions com aquestes o estar més ben preparades si es produeixen altres confinaments en el futur”. Les dades recollides en aquest estudi, diuen les investigadores, “poden ser útils per dissenyar intervencions, programes o polítiques de salut pública orientats a aquest col·lectiu”.

Pel que fa als canvis generals observats, l’estudi constata que un 40% de joves han incrementat el consum de fruita i un 21,5% afirmen que han fet una dieta més variada. Un 39,3% han reduït el consum de rebosteria, un 49,2% el de menjar preparat i processat i un 49,8% el de refrescos ensucrats. Per contra, el 56% reconeixen que han picat més entre hores i que han fet àpats més irregulars. Tot i així, les investigadores destaquen que “caldrà analitzar si aquests canvis, que s’han produït en un període curt de temps, es mantenen a llarg termini.”

Aguilar fa un toc d’atenció i recorda que l’adolescència és un període important en la instauració i la consolidació d’hàbits que afecten tant el desenvolupament com la prevenció de malalties en l’etapa adulta. Per això, diu, cal “posar el focus en les característiques dels grups més vulnerables a l’hora de desenvolupar les polítiques públiques i fer recomanacions nutricionals”. “Caldria adaptar-les al grup poblacional de més risc i evitar que les desigualtats nutricionals i de salut continuïn augmentant”, recomana.

stats