Criatures 28/11/2020

¿El porno és l’escola de sexe dels joves?

Doncs sí, ho és per a la majoria dels adolescents. I els dotze anys és l’edat mitjana del primer contacte amb la pornografia

Laura Pinyol
6 min
Per què el porno  fa d’escola?  ¿El porno és l’escola de sexe dels joves?

Si parlar de sexe amb els fills o, invertint el punt de vista, amb els pares és encara avui una situació una mica incòmoda, proveu de fer-ho sobre la pornografia: quin drama! Però, desenganyem-nos, els adolescents, i cada vegada més aviat, els nens i les nenes, tenen contacte amb la pornografia en una edat molt primerenca. Així ho apunta un dels estudis més complets publicat fins ara, Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals, a càrrec de l’equip del doctor Lluís Ballester de la Universitat de les Illes Balears (2018), que determina l’inici d’accés al porno als 14 anys, però la mostra apunta que alguns hi han accedit als 8 anys. El 60% n’han consumit abans dels 16.

L’informe (Des)informació sexual: pornografia i adolescència (juny 2020) de Save the Children, coordinat per Laura Barrosso, Cristina Sanjuán i Emilie Rivas, situa el primer contacte als 12 anys i mig de mitjana (les noies acostumen a iniciar-s’hi als 13 i els nois als 12) i la porta d’entrada sol ser a través del grup d’iguals. Quan s’accedeix a la pornografia tan aviat sol ser per “casualitat”, assegura Elena Crespi, psicòloga i sexòloga: “Buscant qualsevol cosa al Google els pot sortir contingut relacionat, o metàfores. No oblidem que n’hi ha moltes per referir-se al sexe, començant per cogombre, banana o figa ”.

ABANS DE LA CURIOSITAT

Quines conseqüències pot tenir aquest descobriment accidental? El més probable, segons Crespi, és que ho vinculin més “al dolor que no al plaer” i entenguin que han vist una cosa “violenta, irreal” que, inevitablement, “va lligada a un tabú”, perquè la majoria d’infants i adolescents “segueixen veient el sexe així”. La sensació pot ser de sentir-se “molt sols, desemparats”. És molt difícil que davant d’aquesta situació s’acudeixi a un adult de referència. Tan difícil com intentar per tots els mecanismes evitar que això passi: “La prohibició és impossible”. Per tant, cal un treball previ de mares i pares, també de les escoles, que abordi l’educació sexoafectiva com un eix troncal. “Estem envoltats d’oportunitats educatives”, suggereix l’experta, i recomana “no defugir les ocasions per abordar-les des d’una perspectiva feminista” amb la intenció que quan topin amb el porno tinguin prou elements per saber “què és un abús de superioritat, com es reparteixen els rols o si hi ha tracte igualitari o no”.

Termes com consentiment, complicitat, negociació o desig de l’altre són termes inexistents en el porno mainstream, el que entenem per generalista i omple portals a internet gratuïts i d’accés il·limitat, i on burlar la validació de l’edat és un pur tràmit, com assegura Pere Muñoz, psicòleg, professor de la UOC i docent de la Fundació Pere Tarrés .

UN MODEL DE VIOLÈNCIA...

A partir dels dos estudis citats es poden extreure conclusions sobre per què els adolescents i joves fan servir el porno com a font d’informació. Segons l’estudi de Save the Children, el 54,6% creuen que els pot donar idees, el 49% opinen que la pornografia ha influït molt o bastant en les seves relacions sexuals i el 46% asseguren haver imitat algunes de les pràctiques visualitzades. L’estudi de la UNIB conclou que el 60% dels joves recorren a internet per resoldre dubtes o per curiositat. És un mal símptoma perquè si el porno té un denominador comú és la normalització de la violència contra les dones, el menysteniment del plaer femení, la dominació de l’home i la satisfacció dels seus desitjos. De fet, en qualsevol dels portals, la cosificació de les dones és tan comuna i banal que les categories se segmenten, sobretot, per parts del cos o característiques físiques: rosses, adolescents, pits grossos, culs grossos, pits petits, pèl-roges, morenes, xineses, africanes, culs, pèls, mares amb qui em ficaria al llit ( milf )... Per no parlar de les escenes -pensades en la majoria dels casos per al consum ràpids, amb vídeos curts- en què els homes solen ser forts, musculats, superdotats, agressius i dominants i les dones hi solen aparèixer infantilitzades, submises i complaents, donant per fet que tot el que s’hi veu, fins i tot en escenes grupals, els produeix plaer. Sovint les categories també donen una visió eròtica del sofriment físic femení: doble penetració, gagging (provocació d’arcades), etc.

...I UNA FÀBRICA D’ESTEREOTIPS

“Una de les coses que em sorprenen quan faig xerrades a les escoles -diu Crespi-és que els nois són autèntics experts, sobre les pràctiques i què significa cadascuna”. Quan els explica que “el porno és fals i no s’assembla al sexe real, es queden en xoc”. Crespi ho aprofita per alertar que “és ple de falses creences de com funciona el sexe en el cos femení: el que se suposa que t’ha d’agradar i fer sentir plaer, potser no t’agrada gens, com que t’estirin els cabells, t’escupin o et peguin”. Per això s’ha d’insistir en la mirada crítica, perquè quan topin amb el porno sàpiguen identificar un discurs que no és innocu i que és eminentment “masclista, racista, violent i poc respectuós”.

La pornografia és explícitament violenta”, rebla Muñoz, amb continguts que mostren “clarament” conductes “d’humiliació, submissió, sadisme, desigualtat o violació” en un ventall infinit i en un sol clic. Però també és violenta perquè es basa “en un patró desvinculat del món emocional en què una persona escull el que vol sense haver de negociar res i té a la seva disposició persones virtuals per satisfer cada una de les seves pulsions sexuals com un tirà absolutista”.

Segons la percepció recollida per l’informe de Save the Children, el 82% admeten que els continguts poden ser violents (més les noies, 74%, que els nois, 69%) i que les relacions no són igualitàries, amb una proporció de 6 de cada 10 adolescents. Tanmateix, el triple de nois (21%) que de noies (7,5%) creuen que sí que ho són.

CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT I EL DESIG SEXUAL

Una de les afectacions en la construcció del desig sexual és que representa un tipus de relacions fictícies. Segons aquest estudi, “la normalització de certes pràctiques atenua la moral o l’ètica i fa que comportaments vexatoris formin part del desig sexual de l’adolescència”. Però l’aspecte més perillós de la pornografia és “que no precisa i ni tan sols planteja” que en el sexe s’hagi de donar “el consentiment”, i centra l’imaginari en “la satisfacció dels desitjos i les pròpies preferències”, sense tenir en compte l’altre. L’informe de la UNIB també recull la preocupació per l’addicció que pot generar aquest consum, la impossibilitat de construir un imaginari sexual propi desvinculat del porno o la dificultat d’aconseguir excitació sense consumir-ne.

Arribats a aquest punt, pares i mares, què es pot fer? Potser recordareu un vídeo que es va fer viral el juny passat sobre la campanya Keep it real online, del govern de Nova Zelanda. Una actriu i un actor porno es presenten en una casa unifamiliar. Una mare atònita davant dos cossos nus i esculturals escolta com li diuen que el seu fill els ha estat veient i, esclar, potser no li queda clara la diferència entre ficció i realitat: “Ja m’entén -li diuen-, anem al gra: ni carícies ni consentiment, perquè actuem per a adults, i en la vida real som molt diferents”. La campanya va tenir un èxit fulgurant i advocava perquè les famílies en parlessin amb els fills i filles.

Muñoz coincideix amb aquest bany de realitat: “No ens podem escandalitzar pel fet de saber que es consumeix porno”, però hem de ser realistes. “Quina relació hi tenen els adults? ¿En parlen amb la parella? ¿Tenen un relat comú per transmetre, pares i mares?” “I tampoc podem fer veure que no existeix, perquè no ens aporta res a nivell educatiu”, diu Muñoz. Sabent que l’adolescència necessita “espais d’intimitat, transgressió i trencament amb el món adult”, cal “un acompanyament”, una presència “lleugera” que doni “espais de llibertat i intimitat” que hi sigui incondicionalment.

Més enllà dels tabús i les angúnies, doncs, les recomanacions passen per educar en la igualtat i el respecte per la diversitat, parlar de sexe amb els fills amb naturalitat (sabent que sempre sabran més coses del que fan veure que saben) i generar espais de confiança per als dubtes o les curiositats. Una recomanació que també és vàlida per als adolescents, encara que se’ns faci una muntanya, perquè els pares i mares també saben més sobre sexe del que se sol pensar.

Per què el porno fa d’escola?

El professor Pere Muñoz detalla algunes característiques de la pornografia que, si acaben esdevenint conviccions o patrons de conducta, poden arribar a interioritzar-se i normalitzar-se.

  • Accessible i a la carta. Crea la sensació que tot és possible i en qualsevol moment.
  • Clandestinitat. El món adult queda exclòs de qualsevol rol, perquè no actua, no participa, no coneix i no decideix sobre el que fa el jove. Per tant, és potser el primer espai on tenen al 100% el poder d’acció i decisió.
  • Egocentrisme. Els desitjos queden satisfets sense cap control ni interacció. Tot s’hi val i no es paga cap peatge, no hi ha vinculació emocional, ni cap límit ètic, social o personal.
  • Protecció. L’adolescent experimenta una sensació de falsa seguretat perquè el consum de pornografia es produeix en un espai privat on no rebrà cap no ni haurà de fer cap esforç.
  • Irrealitat. La pornografia és espectacle. Alguns experimenten complexos, frustració de les expectatives o falta de plaer quan practiquen sexe.
  • Alta satisfacció i plaer. No es pot minimitzar aquest efecte perquè serà significatiu en la seva vida.
stats