Les relacions amoroses. Massa masclisme encara?

Segons el diccionari, masclisme és “el conjunt de creences, actituds, conductes i pràctiques socials destinades a justificar i promoure el manteniment d’un tracte discriminatori contra les dones”. El masclisme més cavernícola ha desaparegut, però hi continua havent comportaments masclistes que han mutat en noves formes, assegura Elena Crespi, psicòloga, sexòloga i feminista (elenacrespi.com). En escoles i instituts es fan tallers puntuals per prevenir la violència masclista posant el focus en situacions més evidents com la violència física. “Tenim al davant una feinada descomunal, també cal erradicar masclismes quotidians, mal anomenats micromasclismes, que normalitzen les relacions abusives i estan tan normalitzats que amb prou feines som capaços de detectar-los”, apunta Crespi. Homes i dones no som tan diferents, el nostre comportament és social, el que pensem i sentim està condicionat pel que aprenem i ens ensenyen, i la cultura -música, llibres, pel·lícules i sèries- que consumim.

L’AMOR ROMÀNTIC

La Fundació Aroa (fundacioaroa.org) és una entitat de base que, entre altres coses, té un programa per prevenir les violències masclistes amb adolescents. La directora, Neus Pociello, recorda que la base del masclisme és el sistema patriarcal i les violències estan fonamentades en una cultura que promou aquestes relacions de poder entre homes i dones: “El mite de l’amor romàntic continua present, el missatge es reprodueix i es perpetua a través de la cultura, la idea que l’amor de parella és la finalitat última a la vida, s’ha de trobar la mitja taronja per fusionar-t’hi i sentir l’omnipotència de l’amor. I per mantenir aquest ideal has d’estar disposada a aguantar-ho tot, discussions, control o gelosia, que es continuen valorant com a senyals positius d’amor, malgrat que en realitat són senyals de violència”. Als tallers que Elena Crespi fa amb adolescents els explica que tant el que veuen al porno com a les comèdies romàntiques és mentida, no és real. La Maca (16 anys) va ser víctima d’aquesta idea d’amor romàntic: “L’amor és cec. Quan estava amb ell no me n’adonava i no acceptava les crítiques constructives de les amigues”. Va ser una relació absorbent, tots dos es van allunyar dels amics, només volien estar l’un amb l’altre i ni tan sols tenien espai per a ells mateixos, tenien les claus dels comptes d’Instagram de l’altre per veure amb qui es comunicaven i què es deien, creient que així es demostraven que es tenien confiança. “Quan vàrem acabar vaig obrir els ulls i ho vaig veure tot clar, jo també havia fet coses malament. Tot plegat m’ha servit per aprendre; ara sé que pots confiar en l’altre sense necessitat de controlar-lo. Hi ha qui pensa que si la parella no es posa gelosa és perquè no li importes prou, però aquestes actituds l’única cosa que fan és treure’t llibertat”. Sobre la ficció -pel·lícules i sèries-, creu que també fomenta les relacions tòxiques: “Molts adolescents ho veuen bonic. Jo abans també ho pensava”.

Prevenint la violència masclista

A Cornellà de Llobregat, a més de les formacions que fan als instituts a 1r i 2n d’ESO sobre el mite de l’amor romàntic i a 3r i 4t sobre prevenció de la violència en les parelles joves, han creat la Xarxa Activa de la Joventut per la Igualtat (XAJI), per fer alguna cosa més que uns tallers puntuals. “El 2015 neix el projecte per treballar la prevenció de la violència de gènere, les relacions igualitàries, la diversitat sexual o els estereotips de gènere”, explica Núria Jiménez, cap de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament. Els alumnes de 1r que s’hi presenten voluntaris fan una formació per convertir-se en referents a l’institut sobre aquests temes. Al llarg dels 4 anys d’ESO, amb el professorat referent del projecte i els de coeducació, fan formacions, trobades i jornades específiques, tenen un espai mensual on tracten aquests temes i són els referents si s’assabenten de casos de violència masclista. Al final de l’ESO els joves saben que violència també és que et controlin el mòbil o la manera de vestir.

Què podem fer si detectem comportaments masclistes? A més de dir-ho a qui està immers en aquesta relació poc sana, hi pot ajudar llegir llibres que li permetin detectar què passa tenint en compte que tindrem en contra la majoria de referents culturals. “També és important que els adolescents tinguin al darrere famílies que els convidin a reflexionar”, comenta Crespi. La comunicació multidireccional fluïda és fonamental: “No sorgeix d’un dia per l’altre, és important que pares i fills parlin sense secrets, des de sempre, no pots esperar que arribi l’adolescència i començar a fer-los preguntes com si fos un interrogatori”, proposa Andrea Micheli, psicoterapeuta de l’Espai Mima’t (espaimimat.es), especialitzada en empoderament femení. Si sempre hi ha hagut espai per comunicar-se sense que se sentin jutjats, quan tinguin una relació de parella ho explicaran de manera natural.

ENCARA ESTEM AIXÍ?

La directora de la Fundació Aroa considera que hi ha un discurs negacionista amb les manifestacions masclistes: “Sembla que s’ha avançat molt en igualtat de gènere però, d’acord amb l’últim Índex per la Igualtat de Gènere, si continuem avançant com fins ara encara trigarem 60 anys a aconseguir una societat igualitària”. Segons el Marc (14), els pares dels adolescents, que s’acosten als 50, “ja no són el típic masclista que espera que la dona ho faci tot a casa, però continuen tenint el comandament a distància”. Està convençut que a molts joves els agraden aquests “petits detalls” i per això perpetuen aquests rols. També explica que al seu entorn no hi ha masclisme a les relacions amoroses però sí que hi ha molta gelosia: “Els nois solen controlar més les noies, fins al punt d’agafar-los el mòbil per veure si parlen amb algú o per saber qui és el noi amb qui tenen una foto i per què estan junts. Dubto que a elles els agradi, però es deixen portar”. La Maca hi coincideix, hi ha nois que tenen actituds possessives: “Les relacions acaben sent molt tòxiques, nois que volen que la seva xicota només quedi amb ells i noies que són molt geloses”. Sobre la imatge d’uns i altres també hi ha diferències: “Una noia penja una foto en biquini i els comentaris són que està provocant, però si un noi penja una foto sense samarreta queda com un machote ”.

QUÈ CALDRIA FER?

L’amor romàntic és un invent patriarcal de submissió cap a les dones que continua ben viu. Malgrat que els tallers i les xerrades ajuden a combatre les violències masclistes, són clarament insuficients. “La coeducació hauria de ser present al currículum de manera extensa i obligatòria per fer un bon abordatge de les violències masclistes a l’adolescència”, diu Pociello. En l’àmbit educatiu també s’hauria de treballar perquè el currículum no sigui tan androcèntric, s’incorporin referents femenins i apareguin altres models de masculinitat i feminitat. “S’està avançant però calen canvis estructurals i de cultura perquè els joves puguin identificar aquestes violències masclistes, que no són físiques però tenen un caràcter psicològic que limita la llibertat de l’altre”, conclou.

Lectures constructives

Lectures que poden ajudar a detectar comportaments masclistes, crear referents i reflexionar sobre les relacions amb els fills adolescents:

• Follem? De què (no) parlem quan parlem de sexualitats, de Bel Olid (Bridge Editorial, 2019).
• #WeToo. Brújula para jóvenes feministas, d’Octavio Salazar (Editorial Planeta, 2019).
• Habla con ellos de sexualidad, d’Elena Crespi amb il·lustracions d’Elisenda Soler (Lunwerg Ediciones, 2019).
• Feminisme de butxaca, de Bel Olid (Angle Editorial, 2017).