Una inserció laboral real

Tot va començar el 2015. La Fundació CET10 va impulsar el curs d’educació en el lleure per a joves amb discapacitat intel·lectual (o intel·ligència límit) que els permetria convertir-se en auxiliars de monitors i treballar amb un contracte laboral. La formació l’engegaven amb la col·laboració de l’Escola Lexia i després amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona i el districte de les Corts. “Com que érem centre homologat per Joventut vam incorporar aquesta formació amb l’objectiu d’aconseguir la inclusió laboral real d’aquest sector de la població”, explica Ana Calvo, coordinadora pedagògica de la Fundació CET10.

A la pràctica, els joves comencen la formació als 17 anys i comencen a treballar amb contracte entre els 20 i els 23 anys. El curs els forma en dinamització d’equips, en aprenentatge d’activitats per fer amb la canalla (com ara jocs, balls o manualitats), el control dels impulsos, la gestió de la frustració i la prevenció d’accidents. “És una bona sortida professional per als joves amb discapacitat intel·lectual a qui els agraden els esports i també per estar amb infants”, comenta Ana Calvo.

El temps des que la comencen fins que l’acaben s’adapta a cadascun dels joves. “Han d’estar madurs per convertir-se en referents per als infants, i això de vegades ho aconseguim en dos anys o en més temps”, diu la coordinadora pedagògica. De fet, la Fundació pot considerar que les pràctiques obligatòries del curs de formació s’han d’aturar perquè els alumnes es reincorporin al curs.

PRIMERS FRUITS

L’estiu del 2016 ja van incorporar tres auxiliars de monitors per a la campanya d’estiu. “I va anar molt bé”, recorda Calvo. Els joves auxiliars de monitors “van créixer en autoestima, en seguretat personal”, i per als infants això suposa “acceptar la normalitat de la diferència”. Amb la inclusió laboral dels joves que fan aquesta formació en el lleure també volen “trencar prejudicis”. “Creiem que ho aconseguim”, continua Ana Calvo.

Per a la campanya d’estiu d’enguany la previsió és que cinc joves amb discapacitat intel·lectual s’incorporin a casals, ludoteques i campus esportius de la ciutat de Barcelona, procedents “de centres que s’han adherit a la Fundació com a xarxes col·laboradores i amb la mateixa Fundació CET10”, explica Calvo. De fet, aquest curs “els cinc joves ja estan fent les pràctiques al mateix lloc on treballaran a l’estiu amb un contracte, ja guanyaran un sou d’auxiliar de monitor”. Aquest contracte implica que “cobraran el mateix sou que un auxiliar de monitor, una categoria professional reconeguda”. Dit amb altres paraules, la Fundació CET10 fa el seguiment perquè els joves que han format no siguin contractats com a voluntaris. “És la situació contra la qual lluitem, perquè el món laboral vol aquest sector de la població com a voluntariat, o bé com a personal en pràctiques, però nosaltres els formem perquè puguin ser contractats com a personal que formi part dels costos de la plantilla”, diu Ana Calvo.

UNA BONA OPORTUNITAT

A Sant Vicenç dels Horts, Montserrat Costa parla de les feines en què ha treballat el seu fill, Jordi Garcia, de 22 anys. “Quan va acabar el curs de formació el van contractar el mateix estiu en un casal, i va ser un molt bon inici en el món laboral, perquè a ell el va ajudar a créixer i a madurar”. Des de Sant Vicenç dels Horts, el Jordi agafa el tren i el metro per traslladar-se a les feines. Aquest curs fa d’auxiliar de monitor al menjador de l’Escola Lexia, on va estudiar, i els dimecres a la tarda continua com a ajudant d’entrenador de futbol per a criatures que estan en risc d’exclusió social. “De cara a l’estiu ja sabem que tot el mes de juliol treballarà en un casal”, diu la mare. Per treballar als matins durant les quatre setmanes d’estiu guanyarà uns 500 €, que valoren “positivament”.

La Montserrat assegura que inserir laboralment els joves amb intel·ligència límit suposa un bé per a la societat. “El Jordi no ha parat de treballar per treure’s l’ESO i el carnet de cotxe, i per tirar endavant tot el que es proposa”, diu la mare. La seguretat i l’autoestima “pel fet de sentir-se útil” l’afavoreixen. Ara bé, reconeix que, malgrat això, “encara avui les sortides laborals dels joves amb discapacitat intel·lectual són limitades”. “L’Escola Lexia i la mateixa Fundació CET10 lluiten per anar obrint el mercat laboral, però encara hi ha molta cosa a fer”, opina.

Per la seva banda, el Jordi assegura que “treballar com a auxiliar de monitor” és la seva vida, perquè des de petit li agraden els esports i estar amb les criatures. “Als nens els agrada que sigui responsable i amable”, diu.