D'infants a preadolescents, a quina edat es produeix aquest salt?

BarcelonaLa preadolescència és una etapa que, segons el nivell maduratiu de cada individu, se sol estendre entre els 10 i els 13 anys. En els 12 anys, per tant, es troben immersos en una època de canvis, sobretot a escala psicològica i sexual. Si bé encara no podem considerar adolescents els joves d’aquesta edat, anomenar-los infants grans no seria el terme més adequat perquè, segons explica Núria Casanovas, psicòloga infantojuvenil i vicepresidenta de la Secció de Psicologia de la Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, en aquests moments ja no tenen el cervell d’infant: “es troben en plena transició”.

Què caracteritza els infants d’aquesta edat en l'àmbit social?

Als 12 anys, comencen a estar preocupats per la seva identitat social, que comencen a construir en aquest punt. “Això suposa que si tenen conflictes socials, amb els amics, per exemple, desencadenin angoixes més profundes vinculades a aquesta relació i a la cerca del seu rol dins del grup”, diu Casanovas. També és quan comencen a pensar que els pares ja no els entenen i a buscar els seus interessos i referents.

Quins canvis físics i psicològics estan fent en aquest moment?

En aquest moment, cal recordar, que no tots es troben en el mateix punt i n’hi ha que semblen més grans i altres, més petits. “El seu cervell està en remodelació. Saps quan penses que el teu adolescent no té res dins del cap? Doncs, realment, és així. Els sentits s’estan rebel·lant, s’estan morint neurones i connexions neuronals. Aquesta poda de sinapsis, sobretot al còrtex prefrontal, fa que a vegades es quedin sense saber planificar o sense saber prendre decisions i perdin la capacitat de controlar certs impulsos. Malgrat semblar que ho fan de manera intencionada o perquè passen de tot, té una base neurològica”. Casanovas també apunta que els canvis que fa el seu cervell es veuen “agreujats” pels canvis hormonals i físics, “bastant radicals i complexos”. Pel que fa al canvi físic, les preocupacions que solen tenir són importants. “N’hi ha que, en aquesta edat, ja tenen ganes de ser home o dona i n’hi ha altres que se senten molt acomplexats perquè en poc temps, el seu cos de nen desapareix d’una manera bastant ràpida”.

S’han avançat les etapes de creixement i de maduració dels infants?

“Crec que sí, però suposo que és una cosa multifactorial”, expressa Casanovas. Segons explica, fa molts anys, passaves de ser nen a adult de cop, sobretot per les responsabilitats que t’atribuïen. Això encara passa en molts països, però aquest avançament de la preadolescència, en països com el nostre, és un fet i té diferents motius, algun dels quals ha fet que s’hagi accelerat durant els últims anys. “L’excessiva utilització de les pantalles pot influenciar molt pel que fa als canvis que es produeixen en els seus cervells en aquestes edats, ja que augmenta l’estimulació que els afecta l’àrea emocional. Això pot voler dir que el cervell es modifica abans d’hora”.

Com poden gestionar els pares aquesta preadolescència?

Casanovas recomana a les famílies tenir una mica de paciència i comprendre que es tracta de processos pels quals els seus fills han de passar. “Hem d’entendre que enfadar-nos-hi no servirà per a gran cosa. Van a ritmes diferents i ens hem de preparar per a aquesta negociació que haurem de fer més endavant de manera més directa i clara”. En tot cas, Casanovas recorda que els va molt bé que se sentin compresos i acompanyats, però també que trobin certs límits per no pensar que poden fer el que volen.