Hem de parlar de pornografia

Brian Willoughby sap que està fent una bona feina quan els pares se senten incòmodes. La raó és que gran part de la seva feina consisteix en dir-los que els seus fills adolescents miren pornografia, dura, explícita i sovint violenta. Willoughby és científic social a la Universitat Brigham Young, on estudia els hàbits pornogràfics dels adolescents i l'impacte que això té en les relacions. Parla sense embuts. "Sempre he d'anar amb compte d'expressar les coses: «No dic que la pornografia sigui bona, però sí que és una realitat» –diu–. Pots amagar el cap i fer com si no existís, i dir que això és dolent o utilitzar el llenguatge de l'addicció, però has de tenir una comprensió realista del que passa".

En el passat, molts pares intentaven ignorar que els seus fills veien pornografia, en prohibien l'ús o desitjaven que desaparegués. Però els investigadors que estudien l'ús adolescent de la pornografia a internet afirmen que el comportament és tan habitual i impossible de prevenir que cal un enfocament més pragmàtic. Quan es tracta de pornografia, volen que en parlem. L'objectiu: ensenyar als adolescents que el contingut explícit que troben és poc realista, enganyós sobre moltes relacions sexuals i, en conseqüència, potencialment perjudicial. El plantejament no aprova el contingut ni en fomenta la utilització, subratlla Willoughby, sinó que en reconeix la ubiqüitat i la naturalesa irreal i dura. Enrere queden els dies de les revistes de cossos nus que deixaven molt a la imaginació. "Allò eren nus sexualitzats", diu Willoughby sobre la pornografia d'anys enrere. "Molts pares encara pensen que el porno és Playboy".

De mitjana, els nord-americans veuen pornografia en línia per primer cop als 12 anys –aquí se la poden trobar ja amb 8 anys–, segons una enquesta realitzada el 2023 per Common Sense Media, i el 73% dels menors de 17 anys n'han consumit. D'entre els que veuen pornografia, sigui intencionalment o perquè se la troben accidentalment, més de la meitat van declarar haver vist violència, com violacions, asfíxia o algú patint. L'enfocament de la política més pragmàtica compta amb el suport de recents treballs acadèmics que demanen que s'ensenyi als adolescents “alfabetització pornogràfica”, que els metges preguntin als joves sobre el que veuen en la pornografia i que s'iniciïn converses entre els adolescents i els seus progenitors.

Un document, publicat a la revista Journal of Family Medicine and Community Health, demanava una pràctica que ajudi a "proporcionar una visió objectiva del consum de pornografia per part dels adolescents, directrius per a la detecció del consum de pornografia i formes de facilitar les converses sobre el consum entre adolescents i cuidadors". "¿Saps quantes crítiques vam rebre per aquell document?", diu Emily Pluhar, psicòloga clínica i instructora de la Facultat de Medicina de Harvard i autora del document. "La gent pensava que estàvem donant suport a la pornografia. El que dèiem és: «És aquí»". "És un tema tan incòmode que ningú vol parlar-ne –afegeix Pluhar–. Només anirà a pitjor". Amb la intel·ligència artificial i altres tecnologies, l'experiència del sexe virtual serà cada cop més personal i intensa, diu: "Hem de començar a parlar-ne".

Efectes sobre la sexualitat

Però què han de dir els adults? Fins ara, la ciència no ha respost amb fermesa si la pornografia en línia –coneguda pels investigadors com a material d'internet sexualment explícit– és perjudicial o per a qui. "El que podem dir és que a algunes persones els pot provocar problemes en la sexualitat, relacions...", diu Beata Bothe, psicòloga de la Universitat de Montreal, on estudia el consum de pornografia. "Però no tenim prou proves científiques per dir que és perjudicial, o no per a tothom".

Bothe és autora d'un article que conclou que alguns tipus de pornografia poden afectar el benestar sexual dels espectadors. L'estudi, una enquesta a 827 adults joves, va descobrir que les persones que veien pornografia apassionada o romàntica declaraven una satisfacció sexual més gran en les seves relacions, mentre que veure "pornografia de poder, control i sexe dur s'associava a una menor satisfacció sexual". (L'estudi també assenyalava que el material apassionat, romàntic i amb múltiples parelles es veia més que les categories més dures.)

El 2021 un estudi de 630 adolescents neerlandesos va revelar que els adolescents que veien més pornografia tenien comportaments sexuals més avançats en una edat més primerenca, com carícies fortes i sexe oral. No obstant això, els investigadors van assenyalar que no quedava clar si els adolescents més avançats sexualment se sentien atrets per la pornografia o si la pornografia impulsava el seu comportament.

"És possible que els adolescents practiquin el que han vist i après, i que el consum de pornografia i els comportaments sexuals es reforcin mútuament amb el temps", van assenyalar els autors. A mesura que ha augmentat el consum de pornografia entre els adolescents nord-americans, els joves esperen més temps de mitjana per experimentar amb el sexe real. El 2021 aproximadament un terç dels estudiants de secundària van declarar haver tingut relacions sexuals, segons els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties, fet que suposa un fort descens respecte a la dècada anterior, quan la xifra s'acostava al 50%. Els experts han suggerit que les taxes d'algunes activitats adolescents que preocupen la salut pública, com el consum d'alcohol i el sexe, podrien estar disminuint perquè els adolescents passen més temps a internet. Però els experts també atribueixen a les campanyes d'educació pública la reducció de comportaments com ara el consum excessiu d'alcohol, el tabaquisme i l'experimentació sexual.

Educar sobre la pornografia

Per als experts que estudien el consum de pornografia, educar els adolescents sobre la pornografia comença per una veritat inqüestionable: la pornografia en línia no és realista. "La pornografia és una pel·lícula: allò que veiem no és la realitat", diu Bothe. “Encara que sembli que a la gent li agrada el que fa, pot ser que en realitat no en gaudeixi, o que li resulti dolorós”. Això pot ser obvi per a alguns adolescents grans, diu, però no per als consumidors més joves de pornografia “que no tenen experiència sexual a la vida real”.

Tot i que la investigació és modesta, diu que ella i altres acadèmics sospiten que “el consum de pornografia pot fer que les persones s'hi identifiquin o poden canviar els guions sexuals de les persones”. Pluhar diu que, per a l'espectador ingenu, la pornografia podria semblar un documental. Però al món real, assenyala, “les dones no arriben al clímax immediatament, no tot gira al voltant del noi, hi ha consentiment, hi ha una relació, no es tracta només de connexió física”. I afegeix: “Aquestes persones són totes primes i musculoses, i les coses no són així. El sexe pot ser complicat. A internet sembla que tot va sobre rodes”.

Això sense parlar de la pornografia violenta, que Pluhar considera la més potencialment perjudicial per a qui la veu. "Estem parlant d'una dona a qui tiren a terra i violen", diu. En una ocasió, va tractar un home que, quan era més jove, estava exposat sovint a pornografia violenta i, com a conseqüència, tenia por d'intimar amb les dones, perquè temia actuar segons el que havia vist.

Willoughby explica que de vegades rep “resistència” de pares que temen que parlar del tema empitjori el problema, i que potser incitarà al consum de pornografia. Però aquesta idea és un “mite comú”, diu, no basat en la investigació i ingenu davant la realitat que els joves coneixen i troben aquest material. L'alfabetització pornogràfica és el mínim que cal fer, afegeix, encara que pugui ser “una mica derrotista”. L'ideal seria que la societat trobés maneres de descoratjar la pornografia, inclosa l'adopció d'eines més eficaces per bloquejar-la. “Els adolescents miraran porno, parlis amb ells o no”, diu. “Així que si miren porno, i vols tenir alguna influència en la seva vida, has de tenir aquesta conversa”.