Criatures 07/01/2022

Infants i pornografia. Com ho frenem?

Amb la pandèmia, l’edat d’accés a la pornografia s’ha avançat als 8 anys

5 min
La família s’ha de preocupar de l’educació sexual dels fills des que són petits

L’informe (Des)informació sexual: pornografia i adolescència (2020), de l’ONG Save the Children, alertava que gairebé 7 de cada 10 adolescents consumeixen pornografia i que hi accedeixen per primera vegada als 12 anys. Amb la pandèmia l’edat d’accés s’ha avançat als 8 anys. Unes dades que els pares solen pensar que tenen a veure amb els fills dels altres, com explica la psicòloga, terapeuta sexual i de parella Montse Iserte: “Els pares tenen certa tendència a pensar que els seus fills no estan en aquest punt encara que hi ha un gran percentatge, sobretot nois, que comencen a consumir pornografia intencionadament des d’edats molt joves”. Diu que a les formacions i tallers que fa a centres educatius amb infants i joves sovint es troba amb nois que li fan preguntes que no farien si no haguessin vist porno. Critica que avui dia és massa fàcil accedir a la pornografia inclús quan no es busca de forma conscient i diu que “s’hauria de poder regular i intervenir”. Encara que hi hagi instal·lat control parental, els fills poden estar amb amics que no estan tan controlats o els pot arribar una imatge que no és adequat a la seva edat. “Ni amb 8 ni amb 12 anys s’està preparat per veure pornografia. A més, la pornografia gairebé sempre és violenta i denigrant contra la dona, no és ètica ni feminista”, recorda Iserte. Per això la psicòloga no se sorprèn quan es troba amb nois que als tallers li pregunten com ho poden fer per tenir relacions sexuals sense fer mal i noies que tenen clar que no voldran tenir determinats tipus de pràctiques habituals al porno. “Ni tan sols es pregunten com gaudir”, lamenta Iserte, que insisteix als joves que les relacions han de ser consentides i desitjades. També es troba amb joves que voldrien parlar de sexualitat amb els seus pares: “Tenen ganes de treure el tema, però no saben com fer-ho perquè als pares els fa vergonya parlar-ne i mai els han comentat res al respecte”.

Avui dia és massa fàcil accedir a la pornografia inclús quan no es busca de forma conscient.

El periodista Jorge Gutiérrez Berlinches és autor del llibre La trampa del sexo digital. Guía definitiva para prevenir y superar la adicción a la pornografía* (Editorial Almuzara, 2021). També és l’impulsor de la ONG Dale una Vuelta, una associació pionera en oferir informació sobre la pornografia i els seus efectes. Des de la seva creació, ara fa 6 anys, gairebé 5.000 persones els han demanat ajuda. L’autor del llibre assegura que les conseqüències del consum de la pornografia amb una freqüència diària s’evidencien passats uns anys: “Suposa un problema greu amb efectes psicològics i emocionals, i uns altres de caràcter més sexual, acompanyats d’un aïllament social”. Així i tot, considera que l’important no és tant acabar amb la pornografia com el que l’origina: “Hem de preguntar-nos què fem per prevenir que sigui un reclam tan fort entre els joves i que sàpiguen què comporta el consum excessiu”.

Prevenir un consum excessiu

A partir de quin moment algú és addicte a la pornografia? Es considera addicció quan interfereix a la vida rutinària com les relacions de parella, l’àmbit laboral o els estudis. “Es tornen dependents, i el consum, en lloc de partir del desig ho fa des de l’angoixa; i se senten culpables”, comenta Iserte. El consum habitual de porno fa que infants i joves normalitzin coses que no són normals. Sílvia Catalán, psicòloga especialitzada en sexualitat, afirma que és un bucle que es va repetint: “Es pensen que el que veuen és la realitat, però quan tenen relacions sexuals creuen que allò no és el que haurien de tenir, es frustren i s’aïllen més amb la seva única via d’escapament, que és la pornografia, el lloc on es troben a gust perquè és la seva fantasia”.

Hi ha dos elements clau per frenar el consum de pornografia: treballar la confiança a la família i l’educació afectivosexual a l’escola, i és important que els dos eixos es treballin conjuntament. La confiança a l’entorn familiar implica un treball diari, que pares i fills tinguin converses sobre sexualitat, que no necessàriament vol dir parlar de sexe. “La família s’ha de preocupar de l’educació sexual dels fills des que són petits, adequant les converses a l’edat i l’enteniment de les criatures, tractant el tema amb normalitat perquè si els adults no ens n'ocupem, ells s’ho trobaran igualment al mòbil, a les xarxes o al grup de WhatsApp dels amics”, recorda Gutiérrez, que apunta que sovint hi ha un problema de fons, ja que moltes vegades els pares no passen prou temps amb els fills, però si tenen temps plegats poden parlar sobre qualsevol tema, i aquesta comunicació és una eina imprescindible per cuidar la confiança. L’Anna, mare de dos nens de 10 i 8 anys, reconeix que la neguiteja parlar de sexualitat amb els fills, “no tant pel pudor de parlar del tema sinó perquè no soc una experta i no sé ben bé com explicar-ho. Potser hi té a veure que quan jo era jove mai vam parlar a casa de sexe i quan va tocar la lliçó a l’escola –mitjans dels 80– gairebé passava més vergonya la mestra que nosaltres”. En Martí, el seu marit, és qui tracta més aquestes qüestions amb els nanos. “A la seva família sempre han estat oberts a parlar de sexualitat i ell és més jove. Ell sí que va fer tallers sobre sexualitat a l’institut”, explica l’Anna. Per a Gutiérrez, actualment la informació i l’educació sexual són inclús més necessàries que fa uns anys: “És important que tinguin prou informació perquè quan arribi el moment puguin prendre les seves pròpies decisions en matèria sexual”. També insisteix que no cal alarmar-se, però des que són joves han de saber que deixar-se portar pel plaer més immediat pot tenir conseqüències negatives perquè la cerca immediata del plaer produeix molt sovint tot el contrari.

Atreveix-te a parlar de sexualitat

En un món ideal els més petits no haurien de tenir accés a la pornografia, però a la pràctica els pot aparèixer a través d’un link a un vídeo. Per això cal haver-los explicat que s’ho poden trobar encara que no tenen l’edat adequada per veure-ho. “No haurien de mirar-ho, però si s’hi queden perquè tenen curiositat o els excita, els hem d’explicar que allò no té res a veure amb la realitat”, proposa Catalán. Per a la psicòloga és curiós que sigui relativament fàcil dir als fills per què no han de veure una pel·lícula de por o amb molta violència, però en canvi costa fer el mateix quan es tracta de relacions sexuals no realistes, consentides ni adequades. “Han de tenir clar que és un material que hauria d’estar vetat i no haurien d’accedir-hi”, assegura. 

Encara que es posin mitjans per limitar-ne l’accés (el control parental), potser no s’evita que els fills mirin porno, però si hem parlat amb ells sabran que el que estan fent no els toca per edat. Catalán proposa que a casa es parli de qualsevol cosa des que els fills són petits i donar-los la confiança perquè puguin explicar el que vulguin. “Si sabem que han vist porno hem de parlar-ne, recordar-los que no els estem renyant, que volem que entenguin el que han vist i preguntar-los com s’han sentit, si creuen que allò és real, què els ha semblat…”, diu la psicòloga, que admet que més enllà de treballar per tenir una comunicació fluida i desitjar que els fills tinguin seny no podem fer gaire més.

Conseqüències del consum habitual de pornografia
  • 1. Efectes psicològics i emocionals T’adones que no pots deixar de veure porno, que les relacions fora del porno són o haurien de ser una altra cosa, no la cerca obsessiva del plaer sexual o la necessitat d’experiències més extremes. Hi ha un moment en què el buit i la culpa poden servir per reflexionar i sortir d’aquesta espiral o enfonsar-te una mica més perquè no trobes una solució.
  • 2. Efectes sexuals El consum excessiu de pornografia pot provocar disfunció sexual en els nois joves o adults, fins al punt que necessiten la pornografia per excitar-se i no ho aconsegueixen amb persones reals. Les dones, tot i consumir-ne cada cop més, no solen fer-ho de forma tan adictiva.
  • 3. Efectes socials Habitualment la pornografia es consumeix en solitari. Poc a poc, la tendència és aïllar-se de la parella, fills i amics. La confiança s’esquerda i la mentida omple les relacions socials.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir 'La trampa del sexo digital. Guía definitiva para prevenir y superar la adicción a la pornografía' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats