Per què hem d'evitar que els nostres fills facin 'speedwatching'?

BarcelonaÉs habitual veure adolescents, i també els que ja no ho són tant, reproduir àudios de WhatsApp a una velocitat més ràpida de la que han estat enregistrats. El mateix mecanisme es repeteix també amb els vídeos o pòdcasts. El fenomen ja s'ha batejat com a speedwatching. "És la resposta a visualitzar les coses des d'un món amb presses, en què la gestió dels temps d'espera no és suficient. De fet, moltes vegades i en molts camps s'està anant massa ràpid en aquest procés, especialment per als més joves, fins i tot adolescents, que tenen un cervell en fase de construcció i, per tant, és més fràgil i més feble que el d'un adult", apunta Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Qui ofereix la possibilitat de fer 'speedwatching'?

La plataforma de vídeo YouTube va introduir la possibilitat d'accelerar la velocitat d'un vídeo l'any 2010 i actualment diferents aplicacions de missatgeria com ara el mateix WhatsApp o Telegram, xarxes socials com TikTok, i els pòdcasts o plataformes de vídeo en directe com Netflix o Amazon Prime Video ofereixen entre les seves funcions l'opció d'incrementar la velocitat del contingut fins a un 2x. Segons dades del gegant tecnològic Google i Alphabet, els usuaris de YouTube van estalviar una mitjana de més de 900 anys de temps per dia en mirar vídeos a velocitats més elevades.

Què diuen els estudis?

Malgrat ser un fenomen relativament nou, ja hi ha recerques sobre les possibles conseqüències i riscos del consum de productes audiovisuals a una velocitat accelerada. En aquest aspecte, un treball recent de l'Associació Americana de Psicologia (APA, per les seves sigles en anglès) detalla que reproduir més de pressa un vídeo, en aquest cas una conferència, afecta la comprensió del contingut, encara que també té el benefici de rebre una quantitat més gran d'informació en menys temps. No obstant això, cal tenir en compte que les conseqüències i els rèdits d'aquesta forma de consum depenen del coneixement previ sobre la temàtica, el model d'aprenentatge i l'interès de cada persona.

Les conseqüències entre els més joves

Les conseqüències d'aquest fenomen les pateixen especialment les generacions joves perquè encara estan en un procés de formació, aprenentatge i maduresa de capacitats com l'atenció, la retenció, la comprensió i la memòria. "L'estimulació ràpida i permanent suscita una gratificació en el cervell i no requereix tant d'esforç mental", explica la professora de la UOC. A causa d'aquesta estimulació constant, afegeix, és normal que no es processi tota la informació aportada i es perdi la valoració de l'esforç que fa l'emissor del missatge, sigui un professor, un company o el mateix producte audiovisual. "Si aquesta classe de consum es prolonga o es converteix en costum, cal molt més esforç per contrarestar el mal que això hagi pogut ocasionar en capacitats com l'atenció, la concentració, la retenció, la memòria o la crítica, així com en el desenvolupament cognitiu, emocional i social", apunta la psicopedagoga.

Conseqüències secundàries

S'ha de tenir en compte que el consum de vídeo i àudio està totalment vinculat a una pantalla, especialment, al telèfon intel·ligent. I en el cas dels menors, segons nombrosos estudis publicats en els últims anys, els riscos derivats d'un ús excessiu de la pantalla estan relacionats amb els mals hàbits, la falta de descans i hores de son insuficients que poden derivar en el desenvolupament de malalties no transmissibles. "Convertir l'speedwatching, doncs, en una norma pot comportar conseqüències greus en els grups socials més joves, per la qual cosa s'ha de recórrer a aquesta tècnica d'una forma conscient i responsable, i evitar-ne l'abús continuat per assegurar-se tant la comprensió dels missatges com el gaudi del contingut audiovisual", conclou Pérez.