Francisco Castaño: "Tenim un fill amb autisme educat"

BarcelonaFes cada dia, com a mínim, cinc coses que no t’agrada fer.

Per què?

— És una regla que vaig inventar per als meus fills i alumnes. Hi ha persones que surten de casa i s’enfaden si fa sol o si plou, o perquè els serveixen el tallat fred o massa calent. És una llàstima viure així. A mi no m’agrada baixar les escombraries i tinc dues opcions: o les baixo remugant o senzillament les baixo. És a dir, és una qüestió d’actitud i l’actitud cal educar-la.

Defineixes l’educació com fermesa + afecte.

— Hi ha mares i pares que consideren que educar amb afecte implica no posar normes i sembla que posar normes suposi implantar l’autoritarisme, però no és així. És important valorar tot allò que facin bé els fills, transmetre’ls que creus en ells i fer-ho afectuosament. Però això no entra en conflicte amb el fet que hagin d’assumir responsabilitats i respectar límits.

No és el mateix escoltar que obtenir informació.

— Sovint els fills de famílies que venen a l’assessoria es queixen que ningú no els escolta, especialment els adolescents. El problema és que els pares tendim a confondre comunicar amb interrogar. Si preguntes al teu fill què ha fet o on ha estat, sovint les respostes ja les coneixes. Ha estat amb els amics. Per tant, si ho saps, per què ho preguntes?

I no hauríem de preguntar res?

— T’has de posar en el lloc del fill. Imagina que arribes a casa al vespre i el primer que fa la teva parella és interrogar-te sobre com ha anat tal reunió o amb qui has esmorzat. Al final li acabaries demanant que et deixés tranquil. Doncs amb el fills passa el mateix. Has de parlar amb ells de cançons, de youtubers. No t’ha d’estranyar que el seu tiktoker preferit tingui un milió de likes amb un vídeo que ha penjat avui. Si hi ha comunicació és perquè el teu fill et parla de les seves coses, tot i que mai seran totes les coses. Sempre es reservarà una part, sobretot si és adolescent.

Què et resulta especialment complicat a l’hora de ser pare?

— Hi ha moltes raons que fan que educar sigui difícil. Quan tenim un fill o una filla estem assumint la responsabilitat més gran de la nostra vida. El que passa és que sovint els pares ens generem amb els fills unes expectatives que no es compleixen. Els sentiments i emocions que ens fan sentir es mesclen amb la vida estressant i atabalada que vivim. Tot això se suma a la dificultat que tenim per comprendre els nostres fills, fa que educar-los no sigui gens senzill. A més, les mares i els pares ens hem de formar. No pel simple fet de ser pares sabem com fer-ne i moltes maneres amb les quals vam ser educats ara no funcionen.

Cap a quin objectiu s’orienta la teva feina com a pare?

— L’objectiu d’educar és aconseguir la millor versió de cada un dels meus fills. Això implica acceptar les seves diferències i treballar de manera individual cada aspecte. Si el teu fill és introvertit, no aconseguiràs que sigui l’ànima de la festa, però sí que has de tenir com a objectiu aconseguir que es relacioni educadament i sàpiga estar als llocs on hi ha altra gent. Si, per contra, és extravertit, has de vigilar amb les coses que diguis a casa perquè tan aviat com surti al carrer les explicarà. Això ho has de fer amb cada fill i amb cada aspecte del seu comportament i la seva personalitat, per tal d’aconseguir la seva millor versió. I, sobretot, no comparar-los. Cadascú és únic i irrepetible.

També els pares voldríem ser la nostra millor versió.

— Jo no sé si soc la meva millor versió, però sí que et puc dir que els meus fills m’ensenyen coses cada dia. Soc pare d’un fill amb autisme i en Gaby cada dia ens ensenya una cosa nova. A casa creiem fermament que tot es pot educar i per això solem dir que tenim un fill amb autisme educat. Un cop et diuen, amb tres anys, que el teu fill té autisme, el primer que cal és acceptar-ho i tirar endavant. Li hem dedicat molt temps. A base de paciència, perseverança i especialment molt d'afecte, avui el nostre fill és afectuós, educat, raonable i tants adjectius positius com hi vulguis afegir. Ara bé, de tot el que et pugui dir un pare dels fills, has de descomptar-ne ben bé un vint per cent.