Escoles globals: alumnes que canvien el món

Els alumnes de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona, en col·laboració amb el Macba, estan preparant una exposició íntegrament amb material reciclat. I els de l’Institut Maria Rúbies de Lleida faran arribar a l’alcalde una carta amb propostes per millorar els espais verds de la ciutat. Són els treballs de cloenda del programa internacional Global cities, global scholars, que s’ha posat en marxa aquest curs com a prova pilot a Catalunya i que permet connectar joves d’entre deu i tretze anys d’arreu del món per debatre sobre qüestions d’interès global. En la iniciativa -que promou la Fundació Bloomberg Philanthropies de Nova York des de fa tres anys- hi participen vint centres educatius catalans més, que tenen la possibilitat d’intercanviar experiències a través d’una aula virtual amb 7.000 alumnes d’una cinquantena de ciutats de tots els continents per tenir una perspectiva global del món on viuen. Així s’estableix una xarxa que permet difondre les bones pràctiques pels centres educatius.

La temàtica que s’ha abordat en aquesta edició té l’objectiu d’aconseguir fer les ciutats més sostenibles. Mònica Pereña, subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme del departament d’Ensenyament, assenyala que l’objectiu del projecte és desenvolupar la consciència global a través de programes educatius interactius: “Són problemes mundials comuns que afecten tots els alumnes i que els fan reflexionar en el seu context proper compartint la informació amb joves de Johannesburg, Medellín i Chicago”.

A partir d’un currículum comú i compartit per tots els centres, el projecte desenvolupa la consciència global mentre es reforcen competències clau de l’ensenyament del segle XXI com “el pensament crític, la creativitat, la comunicació o la col·laboració, habilitats imprescindibles per a la formació del nostre alumnat”. També implica un canvi en la metodologia: “Permet incorporar el treball per projectes i aquesta és una de les assignatures pendents del nostre sistema, perquè molts professors reconeixen que és el camí a seguir, tot i que acabin optant per les classes magistrals”.

La subdirectora confia que aquest programa serveixi de revulsiu, perquè la valoració que en fan els centres és molt positiva: “S’adonen que els alumnes treballen millor amb aquesta metodologia. Esperem que sigui una pràctica que després estenguin, una eina per fer aquest pas cap a una nova manera d’abordar l’educació”. La Fundació també està molt satisfeta amb la implicació dels instituts catalans i, de fet, Pereña va ser l’única delegada de fora dels Estats Units, juntament amb les de Londres i Varsòvia, que va ser convidada al simposi que van celebrar a Nova York l’11 de maig: “El programa ha tingut un impacte al nostre país i Barcelona és la ciutat amb més escoles inscrites. Volien conèixer la tasca que hem realitzat com un model a exportar a la resta de centres del món”.

PROJECTE INTERDISCIPLINARI

El programa, que posa molt d’èmfasi en l’ús de les noves tecnologies potenciant noves eines, s’estructura en cinc unitats. A la primera elaboren un vídeo per explicar què és una escola global. A la segona fan un infograma sobre com s’imaginen la seva ciutat el 2050 pel que fa al seu creixement. A la tercera estudien els aspectes d’un edifici que es podrien millorar per fer-lo més sostenible. A la quarta dissenyen un mitjà de transport que no contamini, amb treballs tan acurats com el vehicle que han dissenyat els alumnes de l’Institut Vall de Llémena de Sant Gregori i que han plasmat en 3D: ho van poder fer gràcies a la impressora que van rebre en l’última edició del Mobile World Congress pel seu projecte sobre l’ús de les tauletes digitals a l’aula, premiat com a millor experiència d’innovació educativa. El programa finalitza amb un treball on posen en pràctica tot el que han après en un projecte d’acció per a la comunitat. “Els alumnes són els que decideixen el projecte, el professor no imposa res”, remarca Damià Perpinyà, coordinador del programa.

La transversalitat de la iniciativa és una de les seves grans virtuts: “És un projecte interdisciplinari que toca diferents àrees com anglès, tecnologia o ciències, i que s’adreça a alumnes de cinquè a segon d’ESO”, explica Perpinyà. “La Fundació -afegeix- demana una dedicació mínima de dues hores setmanals, però moltes escoles n’han fet el doble”. L’interès dels alumnes hi ha ajudat: “Estan molt motivats. El dia que no fan el Global scholars pregunten quan recuperaran aquesta classe, i amb les altres assignatures no ho diuen”, afirma el tècnic docent de la conselleria i nexe d’unió entre la Fundació i els centres educatius.

Tot el programa es desenvolupa en anglès i tant el material que es publica a l’aula virtual com les videoconferències amb altres alumnes es fan exclusivament en aquesta llengua. Aquest reforç d’anglès és un altre dels aspectes que més es valora. “És un valor afegit molt gran perquè s’utilitza l’anglès en contextos reals, i és un incentiu interessant per als alumnes”, subratlla la subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme del departament, que deixa clar que el programa s’ha ofert als centres que tenen un bon domini d’aquesta llengua.

El fet que l’anglès sigui la llengua vehicular del projecte ha fet que molts instituts l’hagin emmarcat en aquesta assignatura. És el cas de l’IES Bisbe Berenguer de l’Hospitalet, on han aprofitat una hora d’aquesta matèria i una altra de tutoria. Carlos Silva, professor d’anglès i coordinador del programa, exposa: “Quan fas la matèria d’anglès no deixes de fer una simulació, però aquí parlen per Skype amb gent de la seva edat d’arreu del món. És una cosa tangible, real. Han après molt vocabulari i això té un efecte positiu per força”. Yolanda Orduña, especialista en anglès i tutora de sisè de l’Escola Benviure de Sant Boi, hi coincideix: “Utilitzen l’anglès d’una manera útil, es comuniquen sempre en aquest idioma i és una manera que vegin com és de necessari”.