Hi ha un moment a la vida on els canvis són constants
és una etapa per on passen els éssers humans
de cop totes les coses semblen molt més importants
i algunes d’elles sembla que s’escapin de les mans
A l’escola s’han fet grups, he de triar i faig: glups
o soc pijo o soc cani o un nerd dels youtubes
cubs de rubbik impossibles, se’n riuen quan t’ajups
ser un estàndard no és factible amb la merda que escups.
Ara depens de les teves amistats,
no poses frens per sentir-te estimat
ja no som nens, tanta responsabilitat
és tan intens aquest creixement sobtat
En plan: et foto un moc
a través d’un videojoc
En plan: trobar el meu lloc
amb un vídeo de tik-tok
En plan: vaig ben vestit?
o no podré treure pit
En plan: fa mal el dit
i és pel mòbil dia i nit
No pots canviar el món a través de les pantalles
Adona’t del que falles i trenca les muralles
Deixa enrere la por i surt de l’habitació
Uoooooooh!
Em poso una màscara i després me la trec
Estic fent el que crec, ja la cago i... Meeeec!
Ara torno a ser jo, ara surto al balcó
Uoooooooooo!
Nous referents, nous plantejaments
penya que amb 23 anys ja tenen monuments
creus que és una edat falsa quan vius amb falsedats
no dius ni el peu que calces per inseguretats
I quan m’abracen torno a ser aquell nen petit que no tenia por de si mateix.
com es desfassen per un whatsapp que no he escrit, als passadissos la tensió ja creix
potser els meus pares que em donen guiatge no entenen que aquest viatge el faig jo sol
i que si em creo algun personatge no vol dir que em foti ni drogues ni alcohol
In, influ, tanta influència
Ins tagram i l’exigència
In, infleu-vos de paciència
Entering adolescència