Adolescència

Em preocupa que s'autolesioni: Guia per ajudar els adolescents amb la salut mental

Els experts donen eines per identificar i tractar amb empatia els problemes d'ansietat i depressió en els joves

Adolescent amb preocupacions que generen ansietat
Matt Richtel / The New York Times
17/05/2023
5 min

Nova YorkEls riscos per a la salut en l'adolescència han experimentat un gran canvi. Fa tres dècades, les principals amenaces per a la salut dels adolescents eren el consum d'alcohol en excés, la conducció sota els efectes de l'alcohol, els embarassos no desitjats, el tabaquisme i les drogues il·legals. Avui són l'ansietat, la depressió, el suïcidi, les autolesions i altres trastorns mentals greus.

Entre 2001 i 2019, la taxa de suïcidi dels joves nord-americans de 10 a 19 anys es va disparar un 40% i les visites a urgències per autolesions van augmentar un 88%. A Catalunya, un 26,8% dels joves d’entre 12 i 18 anys verbalitzen que s’han autolesionat o s’han fet mal voluntàriament almenys un cop a la vida, i un 43% han arribat a pensar en algun moment que es volen morir, segons dades de la primera gran enquesta que han fet els departaments de Salut i Educació conjuntament per mesurar el benestar emocional dels estudiants. I entre el març del 2020 i el març del 2021, les temptatives de suïcidi entre els joves catalans es van disparar: en noies van incrementar-se un 195% i en nois, un 10%.

Gestionar una crisi de salut mental pot ser un repte per als adolescents i els seus pares. Sovint és un territori inexplorat que cal recórrer amb sensibilitat. Aquesta guia pretén ser una ajuda.

Quins són els senyals que un adolescent té dificultats amb l'ansietat o la depressió?

L'ansietat i la depressió són diferents, però comparteixen alguns indicadors. Primer s'ha de buscar si hi ha canvis en el comportament del menor, com ara desinterès en menjar o en participar en activitats socials que abans gaudia, alteracions dels patrons de son o abandonament d'altres activitats. És difícil; aquests comportaments a vegades poden correspondre a l'angoixa natural dels adolescents. No obstant, un adolescent afligit pot expressar preocupació excessiva, impotència o tristesa profunda, sobretot durant períodes prolongats.

Saber si un adolescent està batallant amb un desassossec o amb un problema mèdic "és la pregunta del milió de dòlars", diu Stephen Hinshaw, expert en salut mental adolescent de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. El que pot ajudar a fer aquesta distinció és una qüestió de "persistència, interferència amb el creixement, autèntic dolor". Si els límits són massa confusos per establir la diferència, pot ser d'ajuda anar al pediatre o explorar si hi ha algun problema mèdic.

Quina és la millor forma d'iniciar una conversa amb un adolescent que podria tenir problemes?

El consell dels experts és contundent: s'ha de ser clar i directe i no defugir les preguntes complicades, però també es recomana abordar aquests temes amb compassió i sense culpabilització. Per desafiant que pugui semblar parlar d'aquests temes, els joves sovint estan desesperats perquè algú els escolti. "Sigues amable, curiós i perseverant, però no insistent", explica Hinshaw. "Si et mostres indignat es poden tancar". "Bona part dels adolescents estan pràcticament pregant, sense dir-ho directament, que hi vulguis dialogar", diu Hinshaw.

Quan els adolescents tenen dificultats per obrir-se, pots intentar col·laborar en algun passatemps comú o en una activitat sense tocar el tema de la seva salut mental. Si estan còmodes acabaran per estar més disposats a compartir el que senten. Per als adolescents, aquests temes "normalment són molt difícils d'abordar amb un progenitor o un tutor", afegeix Nicole Nadell, professora assistent de pediatria i psiquiatria a l'Hospital Mount Sinai. "Sigues pacient i escolta activament, i reflexiona sobre el que l'adolescent diu, pensa i sent".

Em preocupa que s'autolesioni. Què puc fer?

Les autolesions inclouen tallar-se, colpejar-se, cremar-se o altres formes de mutilació. Aquests comportaments poden semblar que només causen dolor físic però en realitat busquen redirigir o allunyar el dolor emocional, diuen els experts. Les autolesions sense fins suïcides "les fan servir predominantment per regular-se", diu Emily Pluhar, psicòloga de nens i adolescents a l'Escola de Medicina de Harvard. El comportament, explica Pluhar, en realitat els pot ajudar a alliberar un analgèsic, un calmant natural al dolor que pot brindar una sensació d'alleujament. "Ajuda les persones a regular-se i estar més tranquil·les".

Els talls sovint es fan a canells, turmells i cames. "L'autolesió sovint s'amaga dels pares i companys amb peces de roba de màniga llarga i amb discreció. Si veus alguna evidència, intenta provocar una conversa, fins i tot si el teu fill adolescent intenta minimitzar-ho o amagar-ho per vergonya", diu Hinshaw. Si veus ferides que semblen posar el noi o la noia en risc imminent, truca o acudeix directament a urgències. És crucial que, al descobrir els talls, els pares o cuidadors reaccionin amb preocupació i cura compassiva, no amb alarma (a menys que el perill sigui imminent). "Primer, mostra't curós abans que alarmat. La millor forma d'aconseguir que el teu adolescent mai et comenti cap dels seus problemes clau és indignar-te, posar-te moralista o criticar", comenta Hinshaw.

Alguns experts recomanen tàctiques per iniciar i fomentar una conversa sobre salut mental, entre les quals assegurar-te d'actuar de manera genuïna i sincera –si el tema et posa nerviós, diga-ho– i crear silencis i espais adequats perquè el jove s'expressi. Alguns experts recomanen intentar un "canvi d'escenari", com una passejada en cotxe o una activitat amb menys contacte visual, que pot fer que la conversa sigui més natural. I després, "valida", diu Pluhar. "No has de coincidir amb la seva perspectiva però sí que has de validar que la seva perspectiva importa i que la comprens". L'objectiu últim és ajudar l'adolescent perquè trobi l'arrel del dolor emocional que el porta a autolesionar-se. "Quan el teu fill o filla estigui a punt, un pediatre o un altre expert en salut pot ajudar-te a trobar el camí adequat". És important comprendre que les autolesions no són el mateix que els pensaments suïcides, que són un problema molt més ampli que anul·la l'instint biològic de supervivència. Dit això, les autolesions que duren molt temps i es van tornant més greus poden ser una alerta de comportaments suïcides.

¿Hi ha alternatives a les autolesions que ajudin el meu fill a gestionar les seves emocions?

Pots suggerir al teu fill o filla alternatives saludables a les autolesions. Les investigacions indiquen que l'impuls pot desactivar-se al retirar de casa l'objecte o eina que usa per causar-se mal. Nadell suggereix algunes alternatives:

  • Fer exercici intens durant 20 minuts
  • Recórrer a la respiració de la meditació i el relaxament muscular
  • Trucar a un amic o amiga
  • Sortir a caminar
  • Escriu un diari

Em preocupa que el meu fill prengui fàrmacs. Quina és la millor forma d'assegurar que un jove rep els medicaments adequats en la dosi adequada?

Els medicaments psiquiàtrics poden ser potents i efectius. Però també poden tenir efectes secundaris, interaccions de risc amb les drogues i problemes d'abstinència. Així que els pares han d'abordar el tema de la medicació amb la mateixa actitud clara, inquisitiva i reflexiva que farien servir al buscar un terapeuta, un pediatre o un altre professional que treballi en salut mental. "I cal col·laborar amb el metge o psiquiatre per buscar la dosi més baixa possible de la medicació adequada a les dificultats del teu fill o fila adolescent".

Sovint, la millor opció de primer tractament en salut mental és la teràpia cognitiva conductual i altres estratègies no farmacològiques. Aquestes estratègies brinden als joves eines per lluitar contra l'ansietat, l'estrès i altres desafiaments. Les investigacions mostren que, quan calen, els medicaments poden resultar més efectius si s'usen en conjunt amb aquestes teràpies.

Què més pots fer per ajudar amb la salut mental?

Els experts diuen que hi ha hàbits clau per promoure la salut física i mental. Dormir és vital. Els joves, que tenen el cervell en desenvolupament, necessiten entre vuit i deu hores de son. La falta de son pot interferir en el seu desenvolupament i perjudicar dramàticament el seu estat d'ànim i la seva capacitat d'aprendre. L'activitat física també és clau per al benestar mental i físic.

stats