Un instagram sense ‘likes’ ja és possible

Eliminar un cor petit pot millorar l’autoestima d’un de més gran. A l’Instagram dels habitants d’Austràlia, el Brasil, el Canadà, Irlanda, el Japó, Nova Zelanda i Itàlia els m’agrada ( m’agradalikes Aquesta xarxa social ha decidit posar en pràctica aquesta mesura perquè els usuaris “estiguin més preocupats de compartir les coses que els agraden que no pas de fer-ho per aconseguir més m’agrada ”. I aviat ho estendrà a altres països, fins a arribar a casa nostra. Els experts consultats argumenten que viure sense la pressió constant dels m’agrada

Ferran Lalueza, professor dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), argumenta que “Instagram vol posar fi, a poc a poc, a la tirania dels like per donar protagonisme a tothom, no només als més populars”. La cultura del m’agrada està present des de fa una dècada, quan el febrer del 2009 Facebook la va posar en funcionament. “Avui tot es mesura per factors quantitatius, i no pas qualitatius: el que dona valor al contingut compartit és gairebé sempre el nombre de m’agrada que s’obté”, afirma Lalueza.

Aquest canvi pot ajudar a fer més amable i menys competitiva Instagram, valorada com la pitjor xarxa social en relació amb la salut mental i el benestar dels joves, segons l’estudi Status of mind [estat de la ment], publicat per la britànica Royal Society for Public Health i per la iniciativa Young Health Movement (2017). Es tracta d’una investigació que examina els efectes positius i negatius dels social media en la salut del jovent. Per al psicòleg José Ramón Ubieto, professor dels estudis de psicologia de la UOC, que Instagram elimini els m’agrada és positiu. “Limitar l’efecte de viralització, que implica que tothom sàpiga els likes que hem rebut, redueix la hipertròfia del likes jo aquest fenomen narcisista en què tendim a buscar els m’agrada i a fer que tothom sàpiga que els tenim. La mesura pot, a més, reduir l’angoixa per tenir-los”.

ELS JOVES, MÉS SENSIBLES

En aquesta mateixa línia, Mireia Montaña, també professora de ciències de la informació, afirma que els joves “són molt sensibles a l’acceptació i el rebuig a les xarxes socials, tal com demostren algunes recerques”. Montaña apunta que els adolescents “tenen una sensibilitat emocional molt alta” i que el desenvolupament prolongat del procés reflexiu i el control cognitiu els poden fer reactius a aquest tipus de mitjans. “Les pantalles han augmentat el narcisisme propi, perquè han posat el jo La nostra imatge passa a ser l’emblema principal, i això pot tenir efectes col·laterals negatius: exhibicionisme, transformació de la intimitat i la privacitat, ciberassetjament, amenaces, etc.”, afegeix el psicòleg Ubieto.

Com dèiem, Instagram és la xarxa social més mal valorada, seguida de Snapchat, Facebook, Twitter i YouTube, que és l’única que obté una puntuació positiva de mitjana. “Cal tenir en compte la incidència que pot tenir en una població jove. Instagram no és la xarxa social amb més usuaris, però sí que és la que creix més i la preferida dels adolescents”, detalla Lalueza.

ELS EFECTES NEGATIUS

La preocupació per la imatge pròpia, la sensació de la síndrome FOMO -una patologia psicològica produïda per la por de quedar-se fora del món tecnològic i haver d’estar connectat constantment per no perdre-se’n res-, l’assetjament en línia, l’ansietat i els problemes per dormir derivats de la inquietud són alguns dels efectes negatius més comentats pels joves respecte a Instagram. “Ha incrementat el meu nivell d’ansietat social, estic constantment preocupada pel que els altres pensen dels meus textos i de les meves fotos”, afirma una de les participants en l’enquesta, que es va fer a més de 1.500 joves anglesos de 16 a 24 anys. “La lògica de ser permanentment validat i aprovat pels altres és una variable molt important per als adolescents”, reconeix Ubieto.

I per què Instagram diu adeu als m’agrada? “Darrere d’aquesta estratègia hi ha la intenció de les companyies de no desanimar els usuaris que no tenen milers de seguidors ni acumulen centenars de likes, que són la majoria”, afirma Lalueza. L’objectiu és que segueixin connectats a benefici de les marques, que el que necessiten són les seves dades.

Els ‘influencers’, en perill?

Avui dia hi ha molts usuaris que viuen dels m’agrada ; els influencers en són un bon exemple. ¿Està en perill, però, el seu imperi? “Crec que perdran influència, però no perquè les xarxes vulguin posar fi als likes. Estan perdent credibilitat perquè ja no se’ls considera independents, per la seva creixent dependència de les marques”, explica Ferran Lalueza, professor dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons destaquen alguns estudis que el docent referencia, la credibilitat dels influencers a les xarxes ja va de baixa. “Els factors purament quantitatius -els cors, els likes - no són el reflex de l’impacte real d’una campanya. Anem cap a un escenari en el qual un usuari que tingui menys seguidors pugui ser més interessant per a una marca que un altre amb mètriques quantitatives molt elevades”, conclou l’expert.