MARTA ESPAR

La ciència és molt atractiva

Iniciatives per motivar els estudiants de secundària i batxillerat per a la ciència

La ciència  és molt atractiva / GETTY Zoom

Els alumnes de 3r d’ESO de l’IES Consell de Cent al Poble-sec i els de l’Institut Europa de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat) estan esperant amb molta il·lusió poder començar a treballar amb els científics artistes de la companyia Big Van Theory els primers monòlegs basats en l’ensenyament de les ciències sobre la indagació. L’activitat forma part del projecte europeu Perform, coordinat per l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i que està treballant en la utilització de mètodes educatius basats en les arts escèniques per motivar els estudiants de secundària i batxillerat en relació a la ciència.

Als alumnes de 4t ESO de l’Escola Projecte de Barcelona el que més els va agradar de participar en el projecte Sana Ment del portal Xplore Health va ser sentir que participaven en una recerca que partia de les seves necessitats: ells havien votat, juntament amb 1.000 estudiants més de Catalunya, que la salut mental era el que més els preocupava i, a més, els motivava saber que la seva recerca tindria una repercussió social. El qüestionari que van elaborar per mesurar factors de benestar a l’aula podria servir perquè altres joves com ells es mesuressin amb els seus paràmetres. Ells i els seus companys ja estan avesats a treballar les ciències de manera més experimental i real, perquè a la classe de ciències utilitzen des de fa més de dos anys el ventall d’eines multimèdia que els ofereix aquest portal, impulsat conjuntament per IrsiCaixa i l’Obra Social La Caixa i amb la col·laboració d’Amgen.

I és que no és el mateix practicar integrals o memoritzar fórmules químiques que preparar un monòleg reflexiu amb hipòtesis científiques, o seguir el procés real d’un experiment al laboratori a través de tècniques multimèdia. Potser haurien de ser vessants educatius que es complementessin, i per això cada dia més escoles comencen a veure la necessitat d’aixecar els ulls dels llibres de text per viure la ciència en directe. Perquè el futur laboral dels alumnes adolescents d’avui estarà construït sobre l’economia del coneixement i les noves tecnologies, i les carreres universitàries en les quals seran necessàries les competències en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques -les anomenades STEM segons les seves sigles en anglès- tindran un pes enorme. I seran importants no només a nivell científic, sinó també per la repercussió social que s’exigeix a la recerca des de l’agenda del programa europeu Horitzó 2020 per a les pròximes dècades.

CIÈNCIA OBERTA

És un canvi de xip enorme: la ciència ja no es pot fer a l’esquena de la societat per després oferir-li el resultat de les seves troballes. La recerca es construeix amb i per a la ciutadania, perquè els ciutadans tenen dret a participar-hi. Aquest canvi de mentalitat -que en l’argot tècnic es coneix com a responsible research and innovation (RRI)- pot acostar la ciència als joves i construir noves vocacions però, per aconseguir-ho, la Comissió Europea i altres institucions han començat a invertir en projectes per fer la ciència més atractiva a l’edat en què les persones comencen a decidir què fer amb el seu futur.

I semblen molt necessaris, perquè les enquestes més recents de la Comissió Europea (Eurobaròmetres) “indiquen que un percentatge considerable de joves europeus no està interessat en la ciència, ni a cursar carreres relacionades, perquè perceben el món científic com a allunyat de la seva realitat quotidiana, i consideren que no disposen de les habilitats necessàries per fer front a aquest tipus de coneixement”, explica Isabel Ruiz Mallén, investigadora de l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i coordinadora del projecte Perform. Finançat per l’Horitzó 2020, Perform ja ha començat a visitar instituts de secundària de Barcelona, París i Bristol per desenvolupar un protocol per humanitzar la ciència després d’identificar la percepció i els principals estereotips que tenen els joves sobre això. ¿L’objectiu final? “Volem dissenyar activitats educatives motivadores basades en diferents tècniques escèniques -el monòleg a Barcelona, el teatre a França i el clown al Regne Unit- i després avaluar-ne l’impacte en la percepció i motivació dels alumnes envers les carreres i les competències científiques”, afegeix.

Altres projectes, com el Barcelona International Youth Science Challenge (BIYSC) o el portal Xplore Health, volen acostar la ciència real als alumnes a través del contacte directe o virtual amb els seus protagonistes i fer que els alumnes hi entrin a la seva manera. El programa BIYSC, de la Fundació Catalunya-La Pedrera, ha convidat joves estudiants d’arreu del món a fer unes minipràctiques en 10 dels centres de recerca amb més prestigi de Catalunya, entre l’11 i el 22 de juliol. Els joves participants, d’entre 16 i 19 anys, hauran de resoldre diferents reptes científics durant la seva estada en aquest campus i ho faran amb els mateixos investigadors. Segons Lluís Farrés, director de l’àrea de coneixement i recerca de la Fundació, “aquest tipus de programes innovadors afavoreixen l’interès per les assignatures científiques i per la recerca i ens permeten atraure talent”.

I de viure la ciència en directe i treballar com s’està treballant actualment en un laboratori d’investigació en saben molt els 8.000 joves que utilitzen els més de 250 recursos multimèdia que hi ha al portal Xplore Health: experiments virtuals, jocs online, vídeos i jocs de cartes per fomentar debats al voltant d’aspectes ètics, legals i socials. La coordinadora de Xplore Health, Rosina Malagrida, cap de la Unitat de Difusió de la Recerca Biomèdica de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, explica que el seu objectiu és “promoure una educació en ciències de la salut centrada en reptes de la vida quotidiana i contextualitzada amb aspectes ètics, legals i socials i amb recerca actual”. Alhora, volen “facilitar recursos educatius que ajudin els estudiants a poder fer anàlisi crítica de la recerca actual i a poder participar dins el sistema de ciència i innovació”. L’únic futur.