Adolescents i economia
¿Com es pot entrenar la competència financera dels més joves des dels àmbits escolar i familiar?
L’últim informe PISA, presentat el mes de maig passat, posava de manifest que un de cada quatre alumnes de l’Estat de 15 anys no reunia les competències bàsiques en matèria financera. Les proves, realitzades durant el 2015, revelaven també que els alumnes de l’Estat se situaven 20 punts per sota de la mitjana de l’OCDE en coneixements financers i ocupaven el 10è lloc de la classificació -formada per 10 països de l’OCDE i cinc de fora-, per davant només de Lituània, Eslovàquia, Xile, el Perú i el Brasil. I això, malgrat que el 2014 el sistema educatiu de l’estat espanyol va incorporar la cultura financera com a element clau de l’assignatura d’economia, optativa a 4t d’ESO.
De fet, els resultats de PISA en comprensió lectora i en matemàtiques no són bons i, per tant, és difícil que els d’educació financera ho siguin. A més, el fet que hi hagi un alt índex d’alumnes repetidors també hi influeix i, tot i que els currículums escolars comencen a incorporar les finances i que a Catalunya a 4t d’ESO hi ha l’assignatura d’economia, que inclou conceptes bàsics en finances personals, com que és optativa molts alumnes no la cursen.
ESCLETXA SOCIOECONÒMICA
Actualment hi ha programes d’educació financera als quals els centres escolars poden accedir de manera voluntària, com el programa EFEC, creat el 2012 amb l’objectiu d’oferir a les escoles públiques, concertades i privades de Catalunya la possibilitat d’impartir educació financera bàsica als alumnes de 4t d’ESO. Uns tallers dels quals ja se n’han beneficiat 55.000 alumnes catalans i que són impartits per voluntaris vinculats als bancs i les entitats financeres (professionals en exercici i jubilats). CaixaBank també ofereix informació financera per a totes les etapes educatives. L’objectiu és que des del currículum escolar s’asseguri que tots els alumnes adquireixen competències financeres que els permetin, quan siguin adults, prendre millors decisions”.
Per divertir-se tot estalviant
Com a agent clau en l’economia espanyola, CaixaBank està compromès en l’impuls de la formació financera, la creació d’ocupació i la igualtat d’oportunitats. Per als més petits de la casa disposa del portal Diverteix-te estalviant, una web interactiva que transmet hàbits i idees sobre la importància de planificar l’estalvi i el valor dels diners. A través del programa Aprèn jugant s’ofereixen recursos perquè els més petits es puguin familiaritzar en temes relacionats amb la cultura financera mitjançant jocs interactius. A més, CaixaBank participa per cinquè any consecutiu en el programa EFEC d’Educació Financera, dut a terme a 4t d’ESO en unes quantes escoles catalanes, i és l’entitat que hi ha aportat el nombre més gran de voluntaris (37% del total).
De l’informe PISA del 2017 també es desprèn que les classes socioeconòmiques més altes tenen un coneixement més alt en aquesta matèria i d’altres. En el cas de l’educació financera es detecta que aquells que tenen un compte corrent entenen més bé els conceptes financers, i és probable que els de famílies amb més ingressos tinguin compte corrent. Per aquest motiu cal, d’una banda, fer polítiques que ajudin a reduir la desigualtat i, de l’altra, afavorir la igualtat d’oportunitats dels estudiants independentment de la seva situació socioeconòmica.
FINANCES MÉS ENDREÇADES
¿Per què cal que nois i noies es familiaritzin amb conceptes com factura, pressupost i nòmina? ¿Com els prepara per a la vida adulta, com a consumidors i també com a ciutadans que exerceixen els seus drets i llibertats? A CaixaBank apunten que “no es tracta tant que entenguin aquests conceptes com més petits millor, sinó que quan els hagin de fer servir els tinguin clars i els sàpiguen utilitzar”. Segur que tots els joves acabaran tenint a les mans una factura o una nòmina i “si saben interpretar-les estaran més protegits com a ciutadans”, subratllen. D’altra banda, entendre la importància de fer un pressupost familiar els ajudarà “a comprendre altres conceptes com el de dèficit i superàvit, i sobretot els servirà per tenir unes finances més endreçades en el seu dia a dia”, prossegueixen.
¿Incideix positivament en el conjunt que els joves rebin diners com a regal d’aniversari o per Reis, una paga setmanal o per fer encàrrecs o cangurs amb germans i cosins més petits? Com dèiem abans, els que tenen compte corrent tenen més competències financeres i, per tant, disposar d’una paga setmanal també pot ajudar, perquè hauran d’aprendre a administrar-se. Tot i això, la paga no s’hauria de vincular a dur a terme feines a casa, perquè els joves han d’ajudar a casa independentment de la setmanada. Què passaria en el cas que a la família no hi hagués ingressos? ¿Haurien de deixar d’ajudar?
COM DONAR LA PAGA?
Donar una paga o setmanada als nostres fills és positiu per diferents motius. Entre altres, els nens aprenen a fer servir els diners; els ajuda a fer petits càlculs quan tot just comencen a sumar i restar; aprenen a consumir i a prioritzar les despeses, cosa que els servirà quan siguin grans, i els ensenya a responsabilitzar-se. Ara bé, ¿com cal donar la paga? Hi ha dos corrents sobre la setmanada als nens: el que diu que s’ha de donar només pel fet que és positiu per al seu creixement, i el que diu que s’ha de donar a canvi que ajudin a casa. Els defensors de donar-la a canvi de res consideren que la paga ajuda a desenvolupar l’autonomia dels nens, així com la responsabilitat, perquè a partir del moment en què la reben comencen a administrar les despeses del seus capricis, que fins aleshores finançaven els pares. En canvi, els que defensen que els nens s’han de guanyar la paga creuen que ha de ser com un salari, per ensenyar-los que les coses costen, inculcar-los la cultura de l’esforç i que creixin amb aquests valors; i també defensen que si no fan les feines assignades o les fan parcialment, s’ha d’eliminar o retallar la paga. Finalment, els que pensen que no s’han de vincular les feines casolanes amb la paga creuen que pagar-los per ajudar a casa equival a dir que si no se’ls dona res no cal ajudar, amb el que això pot suposar si una família es queda sense ingressos.
Pel que fa a l’edat, hi ha experts que afirmen que es pot començar a introduir a partir dels set anys, quan els nens comencen a fer petits càlculs: donar-la setmanalment i definir en què es pot gastar, parlar de l’estalvi, etc. “Més endavant, a partir dels 12, és positiu donar-la més espaiadament, per exemple un cop al mes; d’aquesta manera els fills aniran aprenent a administrar-se per fer-la durar tot el mes”, conclouen des de CaixaBank.
Joc de preguntes d’educació financera
El 3 d’octubre passat, coincidint amb el Dia de l’Educació Financera, l’EFEC (Educació Financera a les Escoles de Catalunya) va presentar l’apli EFEC, un joc de respostes múltiples que permet als alumnes jugar entre ells. Guanya qui contesta més preguntes correctes en menys temps. A l’aplicació hi ha un rànquing en què l’usuari pot veure en quina posició es troba. L’aplicació només és per a alumnes del programa EFEC, que han d’introduir un codi que els facilitarà el voluntari que realitzi el taller per registrar-s’hi. D’altra banda, per a tots aquells que no tenen mòbil, l’IEF ha impulsat La Comunitat, des d’on també es pot jugar i trobar els continguts de tots els tallers.
