Criatures 29/09/2018

Vida i mort al Mediterrani

Dagoll Dagom presenta el seu nou espectacle, ‘Maremar’, inspirat en l’obra ‘Pèricles, el príncep de Tir’, de William Shakespeare, i en la música de Lluís Llach

Laura Pinyol
3 min
El periple  De Pèricles Vida i mort al Mediterrani

Dagoll Dagom ha estrenat aquesta setmana al Teatre Poliorama el musical 'Maremar', un muntatge que aborda el drama dels refugiats. Està inspirat en l’obra 'Pèricles, el príncep de Tir' (1608), de William Shakespeare, amb arranjaments que evoquen composicions de Lluís Llach, entre les quals la que porta el mateix nom: 'Maremar' (1985). És la primera vegada que la companyia, dirigida per Joan Lluís Bozzo, s’atreveix amb un Shakespeare, i ho fa amb un dels seus títols menys coneguts, que encara no s’havia representat mai a Catalunya.

“Paraula-dansa-cançó” són els conceptes que acompanyen el cartell i serveixen per narrar la rondalla que s’explica a una nena que, en un camp de refugiats contemporani, plora intensament perquè ha perdut els seus pares. Enmig del desconsol, un personatge fantàstic l’entreté explicant-li la història de Pèricles: una metàfora sobre les pèrdues i els retrobaments que acomboien la nena fins que es retroba amb la seva família.

La dramatúrgia ha anat a càrrec, a banda de Bozzo, de Jofre Borràs, Anna Rosa Cisquella, Andreu Gallén, Miquel Periel i Ariadna Peya. “Analitzant els indrets on s’esdevenen les aventures de Pèricles, vam constatar que tenen lloc en diferents punts de la Mediterrània on actualment hi segueixen succeint episodis de la migració de molts ciutadans del Pròxim Orient que fugen de la guerra i la devastació”, apunta Cisquella. L’objectiu, tant llavors com ara, és arribar a un destí incert sense cap garantia però amb l’esperança d’un “futur més prometedor” tant per a ells com per a les seves famílies.

Cisquella, que és la productora executiva de l’espectacle, recull el clam de moltes de les ONG i entitats que treballen amb persones refugiades, que insisteixen en la importància “de no deixar d’explicar què passa des d’una mirada humanitària”. Aquesta mirada és la que 'Maremar' vol transmetre també al públic escolar que, en funcions setmanals adreçades específicament a aquest col·lectiu, assisteix al Poliorama. Més de 12.000 alumnes a partir de deu anys han fet penjar el cartell de complet a l’espectacle, fins i tot abans d’estrenar-se. En aquest cas, l’objectiu també és “sensibilitzar” i oferir una mirada “perquè aquests infants d’avui, en un futur, puguin fer front a aquests drames humans amb un tarannà humanitari”. “Per això necessitàvem un heroi, i el vam trobar en Pèricles”, diu.

Una altra de les particularitats del muntatge musical són les cançons de Lluís Llach que acompanyen la narració. Moltes cançons de Llach formen part de l’imaginari popular i “són conegudes per tothom”, apunta Cisquella, que ressalta l’aposta per fer versions “cantades a cappella” pels actors, que les converteix en “moments plens d’emoció”, perquè no és el més habitual que els actors interpretin música amb aquestes característiques. Les coreografies també tenen molt de ritme per marcar un tempo d’acord amb l’emoció de les diferents escenes. Més enllà d’acompanyar el text per entendre i comprendre, “es vol colpir” amb percussions fetes pels mateixos actors.

GUIA DIDÀCTICA

Pensant en el públic infantil i juvenil, una de les feines més ingents i destacables de la companyia Dagoll Dagom ha sigut preparar una extensa guia didàctica sobre l’obra teatral que inclou propostes de treball prèvies a la funció i posteriors per treballar des d’àrees d’aprenentatge globals, que permetin parlar, reflexionar i investigar sobre música, literatura, art, geografia, història, i sense perdre de vista l’analogia amb la realitat del món que vivim.

'Maremar' està interpretada per 9 joves actors que donen vida als més de trenta personatges que van apareixent al llarg del relat. Són Roger Casamajor, Anna Castells, Cisco Cruz, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarrats i Marc Vilajuana. La direcció musical i els arranjaments són d’Andreu Gallén, la direcció coreogràfica d’Ariadna Peya i la producció de Natàlia Obiols.

El periple de Pèricles

L’obra de Shakespeare es remunta a la història clàssica grega d’Apoloni de Tir. El rei d’Antioquia exigeix als pretendents de la seva filla que resolguin un enigma si volen casar-s’hi; en cas que no ho facin, moriran. Pèricles desxifra l’enigma, que confessa l’incest del rei amb la princesa. Per evitar la ira d’Antíoc, Pèricles fuig. Volta pel Mediterrani fins que coneix Thaïsa, amb qui es casa i emprèn la tornada cap a Tir. Enmig d’una gran tempesta, naufraguen i donen Thaïssa per morta, després de donar a llum a Marina. Pèricles, desesperat, deixa la seva filla a Cleó i Dionísia perquè la cuidin. Amb els anys, Marina esdevé una dona bellíssima i desperta la gelosia de Dionísia. Acaba en un bordell, on aconsegueix preservar-se amb el seu talent per brodar i cantar. Quan Pèricles torna per recuperar-la, li diuen que és morta i ell es bolca en una vida de dol i silenci, navegant pels mars. Però no tot acaba aquí...

stats