Oci a casa18/04/2020

Literatura infantil i juvenil LGTBI

La presència de personatges que responguin a la diversitat sexual de la nostra societat encara és anecdòtica a la literatura infantil i juvenil

Laia Aguilar
i Laia Aguilar

Feu un exercici. Entreu en una llibreria generalista i dirigiu-vos a la secció de literatura infantil i juvenil. Intenteu buscar una història amb una protagonista lesbiana. La trobeu fàcilment? O amb un protagonista transsexual? O intersexual? Probablement en trobareu algun llibre, sí, però veureu que la majoria d’històries encara estan protagonitzades per personatges heterosexuals. Però... i la diversitat sexual? Està prou representada en la literatura?

Bel Olid, escriptora, traductora i presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ens diu: “Durant anys ens han acostumat a històries protagonitzades pels mateixos personatges de sempre: heterosexuals. Ara, a poc a poc, es van publicant més històries amb protagonistes gais, transsexuals o bisexuals, per exemple, tot i que encara queda un llarg camí per recórrer. Estem lluny de la normalitat. En cap cas estem davant d’una moda de literatura LGTBI. Tot i així, hi ha editorials que estan fent bona feina en aquest aspecte. Penso ara en Edicions Bellaterra, que opta per autors d’aquí, o en Egales, per exemple”.

Cargando
No hay anuncios

Però, tot i els esforços d’algunes editorials -poques, encara-, hi ha realitats que costen molt de visibilitzar. “Hi ha pocs personatges intersex, per exemple -assegura Olid-. Primer perquè són un nombre més petit de la població. I també perquè encara hi ha una gran dificultat per tractar gèneres no binaris, que poden resultar més difícils de descriure. I això no té cap sentit, perquè la realitat és diversa i els lectors joves tenen un gran interès per llegir altres tipus de personatges de ficció, no els mateixos de sempre”.

Com a escriptora, Bel Olid ha escrit obres per a adults i també per a joves amb personatges d’allò més diversos. “El que primo sempre és fer una bona història. Però a la vegada m’és relativament fàcil -perquè ho visc- crear protagonistes que visquin en una realitat no heterosexual”. Una de les seves últimes novel·les juvenils, Tina Frankens (Fanbooks), nominada al premi Protagonista Jove d’enguany, té una protagonista bisexual tot i que en cap cas la trama gira al voltant d’aquest aspecte. “La història és protagonitzada per una noia bisexual però els lectors que l’han llegida saben que la trama va d’una altra cosa. Crec que hem de deixar d’esperar, com a lectors, que quan fas una novel·la amb un protagonista bi, trans, etc., la història hagi de girar sempre al voltant d’aquest tema. D’altra banda, tampoc podem exigir que els protagonistes concrets representin tot el col·lectiu. Als heterosexuals no se’ls demana, oi? Els protagonistes han de ser diversos i com més variats millor”.

Cargando
No hay anuncios

Sobre Tina Frankens, Olid explica que la seva obra va ser retirada de la biblioteca d’un centre concertat perquè hi apareixia una escena en què es narrava una masturbació femenina: “Els molestava aquest tipus de sexualitat. En canvi, si en un llibre hi apareixen violacions, cap problema. D’altra banda, sabem que els nens miren pornografia des de ben petits. La pregunta és: quina educació sexual volem que tinguin els nostres nens i joves?

Quan preguntem a Bel Olid per què encara costa tant editar títols valents, ens respon: “La majoria d’editorials tenen por i són molt conservadores. S’atreveixen a editar algun títol estranger si abans ha sigut un èxit al seu país. Llavors sí. Però atrevir-se a editar-lo ells, costa... De fet, fixa’t en la quantitat d’àlbums il·lustrats sobre animalets que hi ha. I ara intenta publicar un àlbum infantil que parli de la mort, per exemple, o que a sobre acabi malament. Sort!”

Cargando
No hay anuncios

Quan li preguntem a la Bel quins títols valents ens pot recomanar, no triga gaire a contestar: “Duna, de Muriel Villanueva -i també cal que hi afegim la segona part del llibre, que acaba de sortir: Dunes -; Pessigolles, d’Alba Barbé, un àlbum il·lustrat que ens parla de la masturbació; i Ramir el boxejador, de Lirios Bow, un àlbum il·lustrat que parla de masculinitats alternatives. I n’hi ha d’altres... Aquí a Catalunya tenim molt bons autors”, assegura.

Cargando
No hay anuncios

UNA TENDÈNCIA CANVIANT

Tot i la falta d’històries LGTBI, com remarca Bel Olid, és cert que cada cop més algunes editorials s’estan atrevint a publicar narrativa de temàtica homosexual, bisexual o transsexual, entre moltes altres. I no només les editorials, sinó que també hi ha llibreries especialitzades sobre la temàtica LGTBI. La llibreria Antinous, situada al carrer Casanova 72 de Barcelona, n’és un bon exemple. Des de fa anys combina la literatura més generalista amb narrativa gai, poesia lèsbica i narrativa trans, entre més propostes. “La nostra llibreria té vint-i-tres anys -expliquen Maria i Josep Vitas, germans i llibreters de l’Antinous-. Quan vam començar només hi havia tres o quatre títols de temàtica LGTBI. Els últims anys, en canvi, hi ha hagut un cert boom d’aquesta literatura, que cada cop va agafant més visibilitat. Tenim molts lectors joves que ho tenen clar. Entren a la llibreria i demanen el que volen: un llibre de temàtica gai, per exemple”.

Cargando
No hay anuncios

Alguns d’aquests joves hi van acompanyats dels pares, i d’altres sols. També hi entren pares que busquen àlbums il·lustrats sobre determinats temes, com ara la transsexualitat. “També tenim com a clients mestres de primària, professors de secundària i bibliotecaris. Els recomanem llibres i els fem propostes. Sobre la temàtica trans treballem estretament amb la Biblioteca de Nou Barris, que té un fons molt interessant sobre aquest tema”.

Al marge de les recomanacions diàries, en Josep i la Maria organitzen presentacions i clubs de lectura. Abans del confinament, esclar. “Hem fet una xerrada que ha estat molt interessant sobre el llibre Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers, de l’editorial L’Altra Tribu. Es tracta d’un llibre que aborda la relació d’amistat peculiar entre dos nois: Aristòtil i Dante. Va venir l’editora del llibre, Eugènia Broggi, i vam fer un col·loqui que va resultar molt interessant. Tothom hi va poder dir la seva”.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a la literatura infantil, també s’estan editant cada cop més títols. “De fet, el boom podríem dir que va començar amb la literatura infantil. El 2000 es va publicar el llibre El príncep enamorat, la història d’un príncep que s’enamora d’un servent musulmà, i més endavant un altre clàssic, Amb la Tango són tres, que narra la història de dos pingüins mascles que acaben adoptant un petit pingüí. Així que, com podeu veure, fa temps que es va començar a fer camí”.

Cargando
No hay anuncios

Finalment, la Maria i en Josep insisteixen que aquesta mena de llibres no haurien de ser per a un col·lectiu concret sinó per a tothom. “Hauria de ser així, sí, però encara costa. Tot i que hi ha una part del públic molt conscienciat, encara hi ha gent que no està avesada a comprar aquesta mena de llibres. Però quan ho fan descobreixen que hi ha realitats diferents de les que els havien explicat sempre. I els clients aleshores ens fan comentaris com ara: «Buf, una llibreria on puc trobar tots aquests títols. Gràcies! Tant de bo trenta anys abans hagués existit el mateix»”.

Així que ja ho sabeu, pares i mares. Més enllà dels llibres amb els protagonistes de sempre, hi ha tot un ventall de títols amb nous personatges per explorar. Perquè, com diu Bel Olid: “Queda un llarg camí per recórrer a l’hora de mostrar l’autèntica diversitat. Potser arribarà un dia en què tot això estarà normalitzat i tant ens farà. Però ara tenim set de tots aquests llibres!”.

Cargando
No hay anuncios

Alguns títols imprescindibles

Més enllà de les recomanacions de Bel Olid, hem demanat a la Maria i en Josep, de la llibreria Antinous, que ens facin algunes recomanacions de literatura infantil i juvenil LGTBI. Són aquestes:

  • ‘Mi familia y algunas otras’, de Marina Hernández Ávila (EDITORIAL ASTRONAVE). Una història que visibilitza la diversitat familiar.
  • ‘La Laura té dues mares’, de Yolanda Fitó (EDICIONS BELLATERRA). Mostra la varietat de situacions en què els nens i nenes viuen i creixen.
  • ‘Un tigre amb tutú’, de Santiago Fabi (EDITORIAL SIRUELA). En Max té un somni: ser ballarí i brillar dalt de l’escenari. Veurem si ho aconseguirà...
  • ‘¡Imparables! Feminismos y LGTB’ (NORMA EDITORIAL). Un assaig que informa, sensibilitza i dona visibilitat a la lluita feminista i al moviment LGTBI+.
  • ‘El cor de la bèstia’, de Brie Spangler (EDITORIAL MONTENA). Ningú està a gust amb el seu cos. Tampoc en Dylan. ¿Som el que veuen els altres o el que volem ser?
  • ‘Rainbow Boys’, d’Àlex Sanchez (KAKAO BOOKS). En Jason juga a l’equip de bàsquet de l’institut i té nòvia però no deixa de pensar en com seria el sexe amb altres nois.